"Malerei mit Kalkul" al MUMOK

La mostra "Malerei mit Kalkül" ("pintura amb càlcul", també traduït per "pintura amb mètode") del comissari Rainer Fuchs al Mumok de Viena amb peces de la mateixa col·lecció del museu, construeix un nou relat de la pintura abstracta de les dècades dels 50, 60 i 70 com un procés en ques van produint un seguit de ruptures respecte a la tradició mentre s'introdueixen nous mitjans que s'incorporen a la pintura.

La mostra parteix de les aportacions "clàssiques" de Josef Albers (1888-1876) qui elaborà l'ambiciós projecte de la màxima experimentació del color sense sortir mai del format del quadrat, afirmant que "No hi ha mai una sola solució per a una qüestió estètica", d'Ad Reihhardt (1913-1967) molt aviat allunyat del lirisme de l'expressionisme abstracte i interessat per les formes geomètriques amb composicions de paletes molt reduïdes fins a arribar a les superfícies monocromàtiques) o els "Shaped canvases" de Franz Stella (1936), camps de color retallats, les vores dels quals coincideixen amb els límits del llenç. Moltes de les qüestions que plantejaren aquests artistes serien després bàsiques per entendre els postulats del minimalisme o l'op.-art posterior.

A la mostra hi ha la presència -obligada- d'artistes austríacs que formen part de la col·lecció del museu però cal dir que la tria és acertada: l'obra de Marc Adrian , 1930-2008 que fou l'únic austríac que participà en la llegendària exposició d'op.-art "The Responsive Eye" el 1965 al MoMA de Nova York, no només te relació amb moltes formes d'art concret i geomètric, ell també va ser pioner en les primeres experimentacions amb l'ordinador com a eina artística. La seva obra, molt versàtil i de molta bellesa plàstica, s'estén al camp de la pintura, de l'escultura, del cinema i la fotografia a part d'una extensa aportació teòrica i de pensament.

També es presenta a la mostra la versàtil obra d'Helga Philipp que va ser docent a l'àmbit de l'Acadèmia a Viena i allà va ser una de les protagonistes del debat estètic que s'enfrontava a les tendències expressives-subjectives que dominaven l'escena artística als anys 60. Molts artistes de les generacions següents reconeixen encara avui la influència teòrica i pràctica de l'obra d'Helga Philipp (1939-2002) i en els darrers anys s'està reconeixent la seva importància més enllà de l'àmbit acadèmic.

Però la contribució més original de l'exposició són les tendències neo-concretes que es desenvolupen a altres països de l'Europa Central a partir de la dècada dels 60, quan els artistes gaudeixen, tal com explica el comissari de l'exposició, "de la liberalització postestalinista" i que es posicionen, si més no, com alternativa al llavors art oficial. De tots aquests territoris -hereus d'una rica tradició constructivista anterior a la Gran Guerra- hi ha una magnífica representació de molts bons artistes que posen en evidència que malgrat que la situació política no existí un aïllament ni en l'art ni en el pensament respecte a les corrents internacionals. Destaquen, entre un bon nombre d'artistes representats, el polonès Henryk Stazewski (1894-1988) qui col·laboraria als anys 60 amb el grup a París Cercle et Carré, interessat en l'ús de codis geomètrics-matemàtics a les seves composicions entre la pintura i l'objecte. L'eslovac Július Koller (1939-2007) que inventa Anti-happening on descontextualitza i "de-subjectiva" símbols amb significats específics per emplaçar-los en nous contexts i que irònicament poden ser llegits com un nou llenguatge formal, o l'hongaresa Dóra Maurer (1937), artista visual l'obra de la qual engloba pintura, objectes, fotografies i film. Maura és també curadora d'exposicions, docent i artífex d'OSAS, xarxa d'artistes i experts vinculats a l'art concret i geomètric. De Dóra Maurer s'ha presentat recentment una exposició antològica seva a la White Cube de Londres (2016)

Exposició "Malerei mit Kalkul" al MUMOK, Viena fins al 5 de maig, 2019

(*) Corresponsal a Vienna.