Can Basté presenta nova agenda d'activitats

Can Basté, passeig Fabra i Puig 274 de Barcelona, presenta nova agenda d'activitats. Fantastic Photo Wall d’Edgar Dos Santos, 15è Fòrum Fotogràfic Can Basté fins al 2 de febrer de 2019. Fantastic Photo Wall reflexiona entorn de la falsa promesa de formar part d’un món millor. Pretén evocar, amb la participació i complicitat dels veïns i veïnes de Nou Barris, la idea que fa moure milers de migrants a jugar-se la vida per creuar la Mediterrània i arribar a una Europa que no és com s’havien imaginat. Els que aconsegueixen sortir-se’n no ho fan sense abans haver-se jugat la vida, patint les extorsions de les màfies, la vulnerabilitat d’una travessia en pastera o la incomprensió d’una part de la societat d’acollida. Els que perden la vida al mar, amb sort, només arriben a formar part de les estadístiques del que es considera una nova forma de genocidi al segle XXI. Exposició col·lectiva Feminisme i feminitat. Una reflexió visual. Fins al 9 de febrer. Feminisme i feminitat. Una reflexió visual, planteja un recorregut visual sobre una de les dicotomies de major estudi en la teoria feminista: gènere o sexe, condició cultural o biològica, educades o nascudes. Els fonaments de la teoria feminista van forjar l’inici d’un moviment social que reivindicava la igualtat de la dona envers els homes. El procés ha estat llarg, de forma col·lectiva i personal, algunes dones van arribar fins i tot a incórrer en una tremenda paradoxa: la igualtat en molts moments era entesa com una renúncia conscient de tota feminitat. Gloria Oyarzabal, Laura Carrascosa Vela, Rafael Timpe, Irene Zóttola, Elena Glz. Torres ^klamca^, María Rojas Capapey, James V. Davis, Li Yang, Anäis Benavente, Beatriz de Miguel Vijandi, Juan Miguel López Pablos, Sergio Arroyo Robles, Deebo Barreiro i Fosi Vegue. Exposició de fotografia en el marc del 15è Fòrum Fotogràfic Can Basté, Rohingyas, fugint del genocidi d’Olmo Calvo. Fins al 9 de febrer. A finals d’agost de 2017, la premsa va començar a publicar les imatges de milers de persones fugint de Myanmar, l’antiga Birmània. Va ser la primera vegada que recordo haver sentit parlar de la minoria rohingya, perseguida des de fa dècades. Vaig començar a llegir totes les notícies que vaig trobar sobre el que estava succeint, i en uns pocs dies vaig decidir que aniria allí per documentar-ho. Era una manera de mostrar que la majoria dels migrants no intenten arribar a Europa, que països tan pobres com Bangladesh acollien centenars de milers de persones, mentre aquí els governs fan acords amb milícies armades i dictadures per impedir que la gent arribi. Quan vaig arribar per primera vegada a Kutupalong, el camp de refugiats més gran del món, situat en Bangladesh, em va costar assimilar les dimensions del lloc. Turons i muntanyes plenes de gom a gom de barraques construïdes amb bambú i plàstics. Tots els dies arribaven milers de persones sense cap lloc on dormir. Em perdia pels laberíntics passadissos, buscant situacions que transmetessin les dures condicions de vida en aquell camp. Col·lectiva d’alumnes Educa la mirada. Fins al 21 de febrer. Aquesta exposició és el resultat de la feina realitzada durant el taller “Educa la mirada 2″ amb Mercè Sellarés com a professora. Els alumnes tenien el repte de fer un “projecte personal” des de zero. Cada alumne ha escollit un Tema a desenvolupar, han après a focalitzar les intencions, a reflexionar, a planificar la feina, a editar… en definitiva han après a pensar perquè fem aquestes fotos. El resultat final, les imatges, porten moltes decisions al darrere i són aquestes decisions el què fan que tinguin un caràcter particular de cada un dels alumnes. Podreu gaudir de 7 projectes individuals de caires molt diferents amb intencions i mirades diverses: curioses, divertides, conceptuals, d’homenatges… tot plegat a partir d’una mirada diferent del nostre entorn més quotidià. Exposició fotogràfica. Hijas de ningún Dios de Núria López Torres. Fins al 30 de març. Hijas de Ningún Dios és un projecte documental sobre el tràfic de dones a Mèxic per a convertir-les en esclaves sexuals, que dona veu i visibilitat a les víctimes d’aquest gravíssim drama. El tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual és una de les majors violacions dels drets humans, una forma d’esclavitud moderna i una de les cares més amargues de la violència de gènere. Actualment, el tràfic de dones i nenes destinades a l’explotació sexual és el segon negoci més lucratiu a Mèxic, només superat pel tràfic de drogues, segons un informe elaborat per la Comissió Nacional de Drets Humans i el Centre d’Estudis i Recerca en Desenvolupament i Assistència Social. Es tracta del país del continent americà on hi ha un major nombre de dones desaparegudes que han acabat en la prostitució forçosa. Núria López Torres. Fotògrafa documentalista. Centra el seu treball en temàtiques relacionades amb la dona, el gènere, les identitats, les violències i les sexualitats. Aborda els temes des de l’antropologia social convertint alguns dels seus treballs en assajos fotogràfics. Combina els seus projectes personals amb la seva col·laboració com a freelance en mitjans nacionals i internacionals, curaduria en esdeveniments fotogràfics i la docència en centres especialitzats de fotografia. És membre de l’organització de fotògrafs, escriptors i periodistes Gea Photoawards i autora del llibre “Sex and Revolution in Cuba”. A la imatge, "Hijas de ningún Dios" de Núria López Torres.