"Trames", la mirada personal de David Bestué sobre el Palau de Cibeles

Amb motiu del centenari del Palau de Cibeles, inaugurat el 14 de març de 1919, CentroCentro presenta un nou cicle d'exposicions, El Palau vist per ..., un projecte que parteix de les moltes vides que ha tingut l'edifici i de les diferents mirades de què ha estat objecte al llarg de la seva història. Amb periodicitat anual, diferents artistes i arquitectes seran convidats a plasmar de manera expositiu un recorregut de caràcter divulgatiu a través dels arxius, així com una lectura personal del Palau. El primer convidat ha estat David Bestué. Trames, la seva proposta, escultòrica i gràfica, es desplega en tres intervencions complementàries. En la més divulgativa seva mirada presta especial atenció a la iconografia triada per al Palau i a les reaccions que va aixecar en el seu moment. També s'endinsa en el context polític dels primers anys del segle XX, sota el regnat d'Alfons XIII, que suposa una refundació nacional, i en el treball d'Antonio Palacios, les obres abans i després de la guerra civil van marcar l'esdevenir de la arquitectura de la capital fins a la seva mort l'any 1945. En aquest espai que s'articula a través de textos, dibuixos i imatges es barregen les referències i materials històrics amb fotografies preses per Bestué durant el període d'investigació. En una segona intervenció s'exposa una aplicació pràctica de l'estudi que l'artista ha dut a terme dels aparells ornamental del Palau, un dels seus elements més característics. Així, en col·laboració amb l'Estudi de disseny Setanta (a càrrec també del disseny expositiu) i Biel Studio, ha creat una sèrie de trames o patrons decoratius que funcionarien com una actualització iconogràfica, aplicable a paviments, teixits o plafons arquitectònics. Trames, textures, ritmes, geometries, espessors, repeticions, reixes, degradats, figuracions, gelosies, bucles, xarxes i arabescos, que acompanya amb una sèrie de fotografies preses aquests darrers anys pel país i que li han servit com a base, com a nous imaginaris. Finalment, a l'espai central, situat darrere del finestral orientat a la plaça de Cibeles, Bestué presenta una intervenció escultòrica en la qual la funcionalitat i l'ornamentació arquitectònica, el passat i el present, dialoguen a través d'un joc poètic de materials: la uralita com a material constructiu d'ús comú, fabricada de manera artesà amb cendra, la resta de la nostra societat; i la cresteria, en un altre temps element artesanal, sinònim de riquesa, produïda de manera industrial amb pols de marbre. Una reflexió sobre l'esdevenir dels materials i els seus usos que parla en certa manera també de la pròpia història del Palau de Cibeles. David Bestué (Barcelona, ​​1980) ha realitzat treballs sobre Enric Miralles i la Història recent de l'arquitectura i enginyeria a Espanya. Algunes de les seves exposicions són Pedres i poetes, a la galeria Estrany de la Mota (Barcelona, ​​2013), Realisme, a La Capella (Barcelona, ​​2015), L'Espanya Moderna a García Galeria (Madrid, 2015) i Rosi Amor al Museu Reina Sofia (Madrid, 2017) . A la imatge, Trames dissenyades per David Bestué en col·laboració amb Setanta i Biel Studio.