Presentació del llibre "Ponts d'aigua" al Museu Enric Monjo

Presentació del llibre Ponts d'aigua al Museu Enric Monjo, carrer Camí Ral  30 de Vilassar de Mar, el 10 de febrer a les 12.00h. Algunes de les obres que il·lustren el llibre es poden veure a l’exposició Mediterrània. Com explica Carles Duarte i Montserrat, "aquest llibre és un relat poètic i pictòric sobre les migracions, el trànsit de persones, voluntats, idees i sentiments que ens han de dur al lloc somiat i desconegut a través dels ponts d’aigua tangibles o imaginaris. Entenc l’art com la creació d’una obra que expressa allò que l’ésser humà desitja exterioritzar amb la seva imaginació i els seus sentiments mitjançant paraules, formes, sons i colors. L’art ha generat tendències, utopies i també especulació per part de les estructures del poder econòmic que han bastit de dubtes la seva essència. L’art ha d’evolucionar, adoptar unes pautes de proximitat i transformar el seu llenguatge visual en un art més participatiu i de compromís amb la societat i amb les arrels de l’humanisme per mitjà de la reflexió creativa que ens aporti emoció i commoció. Amb aquest llibre, el pintor Joan Pasqual ha volgut retre homenatge a totes les persones que moren a la Mediterrània. Pintures de Joan Pasqual i poemes de 25 poetes actuals. Els poemes que acompanyen les il·lustracions estan signades per autors de la talla de Carles Duarte, Rafael Vallbona, Sònia Moll, Sílvia Romero, Montse Assens, Teresa Serramià i Samsó, Empar Sáez, Marta Pérez i Sierra, Ferran Planell i Clofent, Teresa Pascual, Toni Arencón Arias, Eduard Miró i Saladrigas, Anna Garcia Garay, Anna Rispau i Falgàs, Josep Ramon Bach, Joanaina Font, Bruna Generoso, Àngels Gregori, Vicenç Llorca, Francesc Arnau i Chinchilla, Joan Carles González Pujalte, Vicent Almela i Artíguez, Ricard Mirabete, Glòria Calafell i Josep Porcar. Els drets del llibre es destinaran a la fundació Pro Activa Open Arms, que treballa per millorar la situació de les persones refugiades. El prestigiós professor i polític Lluís Nicolau d’Olwer va publicar l’any 1928 El pont de la mar blava, un llibre que reflectia un recorregut per paisatges de la Mediterrània, com Tunísia, Sicília o Malta, des de la perspectiva de l’home savi que havia estudiat profundament les èpoques més esplendoroses de Cartago o Siracusa, ciutats que recorria en un itinerari on confrontava les formidables civilitzacions de l’antiguitat amb els vestigis que en quedaven. Ho feia, a més, sense oblidar la important petjada catalana medieval en aquelles terres.

L’obra de Nicolau d’Olwer ha estat fecundament inspiradora i ens porta a evocar el vincle que uneix a l’origen el mot llatí d’on prové pont (pons, pontis) i el grec Pontos, la deïtat grega primordial del mar, que, juntament amb Thalassa, va engendrar els peixos. Tant el pont llatí com el mar grec remetien a una noció inicial de ‘lloc de pas, camí’. Nicolau d’Olwer ho va tenir present en fer confluir aquests mots al títol d’aquell volum. I és cert que els fenicis s’havien nodrit de l’aportació cultural egípcia i mesopotàmica i que, al seu torn, van influir decisivament en els grecs, com ho és que els grecs van ser font de coneixement per als romans, que es van disputar l’hegemonia amb els cartaginesos. Efectivament, la Mediterrània ha estat des de temps remots un pont entre cultures. Ho demostren les velles melodies que ressonen en cançons que ressegueixen tot el nostre mar. I, com ho ha fet la música, també el llenguatge i el pensament s’han anat entreteixint en aquest mar on Ulisses feia del viatge i la coneixença l’eix de l’aventura d’existir. No és estrany, doncs, que Joan Pasqual i Montse Assens triessin la paraula pont per, reprenent el fil dels significats primigenis, expressar l’anhel que la Mediterrània deixi de ser un mur infranquejable que separa societats dramàticament distanciades. Des de la bellesa dels blaus alhora densos i lluminosos de Joan Pasqual i des del conjunt brillantment polièdric de veus poètiques convocades per Montse Assens, es projecta en aquestes pàgines un missatge comú i radicalment humanista de solidaritat, de denúncia de la indiferència, de compromís amb l’altre, des de la consciència que el món només és sostenible si es fomenta amb determinació el desenvolupament de les zones més desafavorides. Des dels temps més llunyans s’han produït migracions per fugir de conflictes, per la necessitat d’alimentar-se,... Si mirem generacions enrere, tots som migrants. En un planeta tan interconnectat com el nostre, s’imposa un reequilibri progressiu, perquè tothom té dret a aspirar a unes millors condicions de vida sense haver d’abandonar els seus orígens, d’arrencar les seves arrels. La resposta davant de multituds que fugen de guerres sagnants no pot ser convertir en un cementiri el Mediterrani on van sorgir els nostres fonaments culturals. El naufragi desolador dels qui moren cercant altres i necessaris horitzons és la imatge del nostre propi naufragi, el d’Europa, aquella filla del rei Agènor, que, raptada per Zeus, transformat en brau, va ser duta a Creta des de les costes fenícies, tan a tocar de la Síria on s’han succeït des del 2011 episodis terribles de destrucció.

Ens cal que el mar avui, com ho va ser fa segles, esdevingui de nou pont. A la imatge, llibre "Ponts d'aigua".