La Fundació Mapfre, passeig de Recoletos, 23. Madrid, presenta del 7 de febrer al 5 de maig, la mostra L'Avantguarda Russa abans, durant i després de la revolució.
La mostra presenta un complet recorregut pels moviments artístics que en les primeres dècades del segle XX van trencar amb els motlles establerts a Rússia. Marc Chagall, Kazimir Malèvitx, Vassily Kandinsky, Natalia Goncharova, Liubov Popova, El Lisitski, Jean Pougny o Aleksandr Ródtxenko són alguns dels autors reunits en l'exposició.
Destaca la presència d'un important nombre de dones artistes, el treball va resultar fonamental en el desenvolupament de les avantguardes russes previ i posterior a la Revolució d'Octubre, en una experiència de feminització de les arts que trigaria anys a repetir-se.
La mostra s'inicia amb les reaccions contra l'academicisme burgès, quan el nou classicisme i el neoprimitivisme neixen com a moviments nacionals que combinen el renovat interès en les formes tradicionals de l'art popular rus amb les tècniques pictòriques del postimpressionisme. Les diferències entre els dos autors que emmarquen l'exposició s'assenyalen aquí mitjançant una sèrie d'obres de Malèvitx en diàleg amb altres de Chagall. Mentre el primer es fixa en imatges típiques de la pagesia russa, Chagall aprèn del llenguatge visual del fauvisme i del cubisme per aplicar-lo de forma personal a temes locals relacionats amb Vitebsk, la seva ciutat d'origen, i amb les comunitats jueves d'Europa de l'est tal com es pot veure en els esbossos per a la decoració del Teatre Jueu de Moscou.
La imatge rural es torna urbana en la següent secció, dedicada al cubofuturisme i al rayonisme. Artistes com Liubov Popova o Natalia Goncharova combinen els diferents punts de vista del cubisme francès amb l'energia i l'enfocament urbà del futurisme italià. El rayonisme, desenvolupat principalment per Mijaíl Larionov, descompon el tema en formes de línies obliqües, en rajos de llum de diferents tonalitats que tracten de reflectir l'energia continguda dels objectes. Així s'obre el camí a una de les aportacions fonamentals de l'avantguarda russa a l'art modern: l'aposta per les formes més radicals de l'abstracció, des de la seva vessant més lírica i colorista de Kandinsky a la geometria de Liubov Popova que s'integren en la secció "Camí a l'abstracció".
El suprematisme va ser una forma d'art no figuratiu que buscava la pura sensibilitat a través de l'abstracció geomètrica, un avanç d'enorme influència per a l'art posterior fins a l'actualitat. A la mostra es reuneix el cèlebre tríptic de Malèvitx format per Quadrat negre, Creu negra i Cercle negre, al costat d'una selecció dels seus arquitectons, escultures que exerciran un gran influx sobre el moviment modern en l'arquitectura.
Si bé en els seus inicis el constructivisme es va veure molt influït pel suprematisme, aviat es va allunyar d'aquest moviment i del seu contingut espiritual en favor d'un art més funcional. Els constructivistes van reclamar així l'eliminació de la pintura de cavallet, en favor d'un art de producció. En aquest sentit l'obra Composició, 1918, d'Alexander Ródtxenko o els contrarrelieves de Baranov-Rossiné són exemples destacats d'aquesta tendència.
El recorregut continua amb l'anomenada Escola de Matiushin, que deu el seu nom al pintor i compositor Mijaíl Matiushin, que busca, igual que ja havia intuït el cubisme, transcendir la tridimensionalitat per assolir la quarta dimensió. Moviment en l'espai (ca. 1921) planteja un estudi dinàmic del moviment i del color que resulta completament abstracte, mentre que la pintura Moviment d'una forma orgànica (1919) de Borís Ender, mostra una varietat vibrant i accelerada de formes de la natura lleugerament caòtica.
Amb l'arribada al poder de Stalin i la implantació de noves formes de govern que viren cap al totalitarisme, el món al qual l'avantguarda artística aspirava s'esvaeix. El realisme socialista, que cobrarà força com a art d'estat en els anys trenta, ofereix imatges de lectura fàcil de la vida soviètica. L'última secció de l'exposició mostra les reaccions, entre l'escepticisme i la desesperança, de dos artistes davant d'aquest fet.
