La complicitat de l'art a la Sala Muncunill

A partir del 2 de febrer i fins el 10 de març de 2019, la Sala Muncunill, a la plaça Didó, 3, de Terrassa, acull l'exposició Foc Batec dins el cicle Dos+ 2= 5, el títol d’un cicle d’exposicions que tenen en comú una metodologia de treball: l’art en comunió. La primera de les exposicions, Fosc Batec, s’inaugura a l'Espai 2 de la Sala Muncunill de Terrassa a les 18 h. amb una xerrada de la comissària Pilar Cabanyes. Quatre artistes egarencs interferiran en les obres durant les exposicions. A diferència d’altres anys, la convocatòria d’enguany no gira entorn un tema sinó d’una forma de treball.  “Res és possible sense [...] la calor d’una complicitat”, deia Miró. I això és el que pensen els artistes, comissaris, historiadors i crítics que fa més de vint anys busquen anar més enllà dels seus límits per mitjà del treball col·laboratiu. La primera de les exposicions del cicle porta per títol Fosc Batec i compta amb la participació d’Ignacio Llamas, conegut a la nostra ciutat perquè el 2017 va inaugurar l’exposició Límites a l’Estudi Tigomigo. Escollit millor artista nacional viu a Arco 2016, Llamas torna a Terrassa amb una proposta molt allunyada de la seva trajectòria habitual. En aquesta aventura l’acompanyen els artistes Beatriz López, Isabel Alonso Vega i Fernando Sordo. El punt de partida de Fosc Batec és un llibre d’artista de Beatriz López, una obra de caràcter íntim i reflexiu. En el seu interior, un buit de forma allargada serveix de llavor perquè la resta d’artistes l’interfereixin i se l’apropiïn. Isabel Alonso Vega pren la idea del buit i la por per crear una peça on se superposen capes de fum en pantalles transparents. Sota aquest joc de volàtils transposicions, Ignacio Llamas compon una base de lloses blanques. Disposades en una neta desolació, s’amunteguen en el sòl com a restes de dolor. I el cercle torna a tancar-se: Beatriz López  agafa aquests fragments rígids i impol·luts d’Ignacio Llamas, i els temors evanescents d’Isabel Alonso i els transcriu a paper. El llibre d'origen era negre i compacte, però ara el seu treball es plasma en lleugeres fulles blanques que mostren dibuixos realitzats a carbó, transformats i depurats per les successives fases del procés. D'aquesta forma els conceptes de buit, pulsió vital, por, dolor i transcendència se succeeixen en una espiral creativa i receptiva que, lluny de detenir-se, espera la intervenció/intromissió d'un nou artista.