Els paisatges celestials d'Emilio González Sainz a la Galeria Siboney

A partir del 15 de febrer de 2019 i fins el 30 de març, la Galeria Siboney, al carrer Santa Lucía, 49, de Santander, acull l'exposició Como en los cielos del pintor Enrique González  Sainz. Una vegada l'artista va dir que pintava per no haver de parlar. Ara, a més, afirma que pinta per no haver de pensar. Diu que pintar i dormir són coses molt semblants; per dormir es posa el pijama, s'estira al llit, tanca els ulls i de mica en mica entra en el somni. Per pintar es posa la roba de pintar, s'asseu davant del llenç, pinta una mica per aquí una mica per allà i va entrant en el quadre com qui entra per un mirall.  Pinta i no pensa ni parla. És dins del quadre i tot és llum i silenci. Després s'atura, mira què ha pintat i pensa mentre mira. Pensa en el que ha pintat. Pensa en el que està mirant. Després torna a pintar i deixa de pensar altra vegada. Són quadres de la Terra i del Cel. Dels Llimbs. No sap ben bé d'on. Però sap que és ell. El que surt als quadres es ell. Sempre és ell.  A la imatge, l'obra "Paisaje verde" (2018).