Certàmens
El retrat contemporani, protagonista d'Art Madrid
bonart
madrid - 15/02/19
Art Madrid reuenix les propostes de Galeria BAT Alberto Cornejo, Moret Art, Zielinsky i Jorge Alcolea.
Si hi ha alguna cosa especialment captivador en el gènere del retrat, és la mirada. Fa temps que la importància dels personatges retratats no resideix exclusivament en els símbols de poder, sinó en el grau de captació psicològica que aconsegueix el retratista, sent precisament la mirada la que dota els retratats de més profunditat psíquica.
Múltiples mirades per a múltiples identitats; obres sempre obertes, eternament expectants davant la possible mirada de l'espectador: així són són algunes de les obres que es podran gaudir a la nova edició d'Art Madrid. Coneix les propostes de Galeria BAT Alberto Cornejo, Moret Art, Zielinsky i Jorge Alcolea.
Dins de la gran proposta de la Galeria BAT Alberto Cornejo (Madrid) destaca justament el gènere del retrat. Les dones que retrata José Ramón Lozano ens solen mirar molt conscientment, gairebé exigint que les contemplem i acabem així el relat que elles mateixes han obert. Tenen alguna cosa memorable, de punt d'inflexió en una possible història de soledat interioritzada tantes vegades acompanyada de dolor. Molt diferents són els retrats de Lantomo (Antonella Montes), més intimistes, més reservats. Si bé l'ús del grafit, l'aquarel·la i el pastís és una de les raons que explica que les figures adquireixin aquestes característiques, també ho és el fet que els seus personatges no sempre ens miren, sinó que estan absorts en els seus pensaments i no requereixen l'empatia de l'observador.
Una altra de les retratistes més destacades de l'actualitat és Mária Švarbová, fotògrafa de la qual la galeria BAT presentarà una selecció dels seus retrats individuals i col·lectius. Assistim al retrat de la infantesa i l'inici de l'adolescència en escenaris de meticulosa harmonia, de cossos tan perfectes i similars que freguen la ficció onírica. En canvi, les figures que inclou Marta Sánchez Luengo en les seves escultures són molt més naturals i properes, són realistes. De fet, la seva manera naturalista de modelar i les actituds dels seus personatges, tan quotidianes com llegir un llibre, esperar que arribi el metro o simplement caminar donant voltes a un pensament, sens dubte poden recordar als realistes madrilenys i especialment a algunes de les peces del gran Julio López Hernández. També es podrien relacionar amb els realistes les obres de Leticia Felgueroso, ja que comparteixen la passió per retratar la ciutat de Madrid, encara que en el cas de Felgueroso sigui per mitjà de la fotografia i el cromatisme intervingut.
En aquest quefer diari propi de les grans metròpolis, també s'exposa molt bé la societat contemporània: multituds de persones que avancen plenes de preocupacions i ansietats, entre presses, embussos i "deadlines". Aquesta massa dirigida és un tema sobre el que sol reflexionar Gustavo Díaz Sosa en sèries com "Buròcrates i Padrins" o "Orfes de Babel". Els comportaments socials impostos i allunyats dels impulsos naturals, és un tema que així mateix preocupa Rubén Martín de Lucas, de qui es presenta una selecció de la sèrie "El jardí de Fukuoka", treball en el qual l'Artista Convidat d'aquesta edició confronta els processos industrials i naturals.
La proposta de BAT es tanca amb les formes rotundes de les escultures de Carlos Albert i Carlos Iglesias, madrilenys continuadors de l'Escola Basca d'Escultura; les més fluides i sensuals peces en alumini de Rafael estimar-vos; i les abstraccions matèriques i líriques de Fernando Palacios.
Dins de la proposta de la Galeria Zielinsky (Barcelona) cal destacar el treball de Pachi Santiago, artista que ofereix el més explícit joc al voltant de la identitat, la mirada, els codis de representació i l'apropiacionisme, com veiem en l'ampli projecte " Copying Claudia ", en el qual l'espectador pot participar de les seves mateixos sentiments. L'apropiació, la manipulació i l'interès per les formes de representar el cos humà, és una cosa que comparteix amb l'artista Joan Fielitz qui, per contra, oculta les cares o aquelles parts del cos que més ens agradaria veure dels retratats. Així, en aquestes imatges recollides en arxius, l'artista despulla als retratats de la seva identitat, oferint-nos en els seus fotomuntatges finals un conjunt poètic d'estelles enigmàtics.
A la imatge, Mária Švarbová, "Walls, Sedmokraska".
Et poden
Interessar
...
