Lita Cabellut i El Museu Goya de la Fundació Ibercaja presenten "La victòria del silenci"

Del 14 de febrer al 2 de juny de 2019, la Fundació Ibercaja presenta a Saragossa l'exposició de Lita Cabellut "La victòria del silenci". El Museu Goya de Saragossa mostra en públic la seva obra més recent que integra noves sèries I Mètodes de Treball. "La victòria del silenci" estarà oberta al públic al Museu Goya fins al 2 de juny. Posseeix una tècnica pictòrica única, resultat de més de deu anys d'investigació. Ara per primera vegada veiem a les 43 obres que componen aquesta exposició que, a una metodologia creativa dinàmica i a una tècnica rigorosa i experimentada, sumem la Manipulació-ruptura del craquejat que posseeixen uns quants dels seus llenços. "Ha titulat aquesta exposició, amb tota la intenció del món, La victòria del silenci. I va ser precisament en el Museu Goya d'Ibercaja, en la seva primera vista, on va dir: "El follet s'ha d'agafar a aqeust punt de silenci on no passa res, on no hi ha conflictes, distraccions, atropellaments. Aquí, en la plenitud del silenci, és quan sorgeix la creació." Lita Cabellut (1961, Sariñena, Aragó) és una artista de camp ampli que viu i trballa als Països Baixos. Des d'allà ha desenvolupat la seva trajectòria artística que és reconeguda, sol·licitada i elogiada des de múltiples llocs del planeta. És a Espanya, el Museu Goya, amb l'exposició "La Victòria del Silenci", on es pot contemplar la seva obra recent que integra noves sèries I Mètodes de Treball. Goya és per Lita Cabellut un dels seus grans mestres "La pintura per a mi representa alguna cosa més que l'estètic o visual; consisteix en un impacte intel·lectual i emocional i això és el que Goya m'ha deixat com a herència. Una lliçó màxima de modernitat i de recerca" Lita Cabellut visualitza l'espectre humà basant-se en un humanisme col·lectiu, així mateix amb un ampli sentit de relativitat individual. (...) Lita Cabellut és crítica, denúncia el capitalisme salvatge, i dispara sense pestanyejar al poder, a la injustícia ia la ignorància. Exhibeix aquest apassionament i la consciència crítica que és percepció en la seva obra, en el seu tarannà i en la seva vida (...) Posseeix una tècnica pictòrica única, resultat de més de deu anys d'investigació. Ara per primera vegada veiem que, a una metodologia creativa dinàmica i a una tècnica rigorosa i experimentada, sumem la Manipulació-ruptura del craquelat que posseeixen uns quants dels seus llenços. En la seva nova faceta el craquelat de la superfície de l'llenç està fragmentat, descompost manualment per l'artista i aixó li permet construir i destruir, manejar el "tempus" al seu capritxi per fer-nos arribar un discurs filosòfic dens i profund que se centra en una mirada crítica sobre la societat del seu temps. El colossal llenç "Història d'una flor", una de les seves últimes creacions, reflecteix perfectament la repercussió de la tècnica en el seu discurs com també succeeix en la rotunda "Pinzellada taronja" de 2018. Els tríptics formats per retrats a gran escala inclouen a més el vessant més abstracta i conceptual de l'artista. Com a "La burla del reflex" (2018) on en la primera part del tríptic, la més figurativa, intuïm la història de la comunicació d'un individu amb el món. El nou "pilar Abstracte" de la sèrie captura l'essència de l'individu i reconeix que això és un procés fraccionari i constantment canviant. És a l'última peça del tríptic on la destrucció es pot entendre millor: La seva passió creativa arrasadora i el seu ampli imaginari nodrit d'experiències vitals i literàries no és limitin només a la pintura, la seva condició d'artista en plenitud amb una força torrencial i una capacitat extraordinària de treball fa que estigui involucrada en projectes que inclouen cinema, poesia, dibuix, Instal·lacions, escultura i la seva col·laboració més recent, la grandiosa escenografia de l'òpera Karl V a l'òpera Nacional de Munic a Alemanya que s'ha estrenat el dia 10 de febrer. (...) Lita, des de la seva concepció poètica, diu que l'esperit de l'exposició es podria resumir així: "Apropo la meva ànima, i no ets tu. És el meu rostre, reflectit en la teva herència» No sabem si es dirigeix ​​a ella mateixa o al seu mestre Francisco de Goya, amb qui es disposa a conviure i conversar (...) A la imatge, La burla del reflejo, 2019, de Liata Cabellut.