La Galeria Marc Domènech anuncia la representació en exclusiva per tot el món del llegat de l’artista Moisès Villèlia (Barcelona, 1928 - 1994), un dels escultors més originals de la segona meitat del segle XX a l’estat espanyol.
Villèlia es va donar a conèixer per escultures estàtiques i mòbils realitzades amb canya de bambú, tot i que també va utilitzar, entre d’altres, la fusta, la ceràmica i el fibrociment. Malgrat que l’escultura va ocupar gran part de la seva vida artística des de principis dels anys 50, també es va dedicar a dissenyar mobles, inventar jocs, escriure poesia, dibuixar llibres i pintar quadres. Va ser admirat per un generós ventall d’ artistes, crítics, poetes, escriptors, galeristes i arquitectes; només cal recordar noms com Joan Miró, Antoni Tàpies, Joan Brossa, Joan Prats, Sebastià Gasch, Josep Lluís Sert, Oriol Bohigas, Joaquim Gomis, Juan Eduardo Cirlot, Joan Perucho, Michel Tapié, Jacques Dupin, Pierre Matisse, i tants d’altres, per adonar-nos del respecte que el seu art generava.
Villèlia va aconseguir crear un llenguatge plàstic extraordinàriament personal i amb una potència visual i estètica infreqüent i única. Tal i com Alexandre Cirici el va descriure el 1960, “Moisès Villèlia és un dels creadors plàstics més grans dels segle XX. La seva activitat es col·loca al marge de les classificacions acadèmiques. Participa d’aspectes de l’arquitectura, del disseny, de l’escultura o de la pintura, però de fet és en certa manera autònom (...). Moisès Villèlia adopta una varietat de formes, una llibertat constructiva i expressiva que no té cap precedent (...)” (1)
(1) Cirici, Alexandre, “Primera exposición Moisès Villèlia”, Museo de Arte Contemporáneo, Barcelona, 21 juny – 21 agost 1960
A la imatge, Moisès Villèlia, Mataró, 1954.