La Virreina mostra l’arxiu personal de l’arquitecte Ignasi de Solà-Morales

La Virreina, La Rambla 99 de Barcelona, mostra l’arxiu personal de l’arquitecte Ignasi de Solà-Morales a partir del 19 de febrer. L’àmplia selecció de materials procedents de l’arxiu personal de l’arquitecte són el testimoni d’una biografia intel·lectual, però també del desenvolupament de l’arquitectura a Catalunya durant les últimes tres dècades del segle xx i, en concret, d’una certa tradició arquitectònica estretament vinculada a Barcelona caracteritzada per reunir, dins d’un mateix corpus teòric, el pensament sobre la cultura, el patrimoni i la ciutat. La trajectòria d’Ignasi de Solà-Morales (Barcelona, 1942 – Amsterdam, 2001) exemplifica alguns dels trets més significatius d’una certa tradició arquitectònica estretament vinculada a Barcelona i caracteritzada pel fet de reunir, dins d’un mateix corpus teòric, el pensament sobre la cultura, el patrimoni i la ciutat. Des de l’àmbit acadèmic, mitjançant la història i la teoria de l’arquitectura, o com a catalitzador de generacions i pràctiques diverses, Solà-Morales va ser, durant gairebé trenta anys, un model del complicat equilibri entre l’exercici professional, la producció crítica i la incidència en l’esfera pública. Aquesta exposició presenta, per primera vegada en un context museogràfic, una àmplia selecció de materials procedents de l’arxiu personal de l’arquitecte. Es tracta de documents de treball, apunts i conferències, diàlegs i projectes –la majoria, inèdits– que no només són testimoni d’una biografia intel·lectual, sinó també del desenvolupament de l’arquitectura a Catalunya durant les últimes tres dècades del segle xx, de l’entramat d’institucions que van sorgir en aquell període i dels vincles amb els corrents internacionals. Partícip d’una època que aspirava a superar l’esgotament ideològic i, a la vegada, les especulacions més simplistes o maniquees, apreciem avui en la trajectòria de Solà-Morales, un ús –no exempt de friccions– de la transversalitat entre disciplines com la filosofia i els llenguatges artístics, la semiòtica i l’arquitectura, una aproximació a l’experiència urbana que convida a establir paral·lelismes amb el moment present. Així doncs, el desplaçament del discurs estrictament arquitectònic cap a l’inestable camp de la gramàtica cultural contemporània constitueix, potser, un dels elements més característics del tarannà de Solà-Morales, el lloc on reconeixem la vigència de les seves idees i des del qual podem traçar les continuïtats i els antagonismes que planteja aquesta exposició.  A la imatge, Ignasi de Solà-Morales.