nova exposició de Mireia Sallarès al Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats

El Centre d’Art Contemporani de Barcelona-Fabra i Coats, carrer Sant Adrià 20, presenta Sobre l’amor (a Sèrbia), una nova exposició de Mireia Sallarès. L'exposició Kao malo vode na dlanu (Com una mica d’aigua al palmell de la mà, en serbi) mostra un projecte sobre l’amor a Sèrbia de l’artista Mireia Sallarès. Aquest projecte forma part d’una trilogia, fruit de llargues investigacions de vida entorn a conceptes com la veritat, l’amor o el treball, i inclou un ampli seminari que proposa plantejar preguntes necessàries sobre l’amor, però que sovint no es formulen. Amb aquesta nova proposta, l’artista reflexiona sobre la precarietat de l’amor (i l’amor en situació de precarietat). El projecte expositiu conviurà amb un seminari, una sèrie de converses començades en les seves llargues investigacions i estades a l’estranger, amb les que l’artista vol desplegar col•lectivament les preguntes que necessitem, però no sabem fer-nos, sobre l’amor. ¡Per què una exposició sobre l’amor mostra guants gastats, façanes que cauen i fotografies que es fan malbé? Per què veiem rostres que desapareixen darrere d’estris de poc valor o mans que sostenen fotocòpies rebregades en les terres ermes dels camps de refugiats contemporanis? Per què en una pel•lícula que parla de l’amor a Sèrbia també es parla de la relació dels treballadors d’una antiga fàbrica col•lectiva comunista privatitzada? L’exposició s’organitza entorn a una pel•lícula-conversa on sembla que només parlin dues persones, però hi parlen moltes veus i des de llocs diferents: la lectura de la guerra dels Balcans, la transformació  de la propietat des del comunisme i la transició capitalista, la crítica a l’amor romàtic, el llegat anarquista i l’antropologia... Una sèrie de fotografies acompanyen aquest projecte, amb diferents persones i situacions en relació amb diferents objectes. El que donen a pensar les moltes veus i les moltes històries del projecte de Mireia Sallarès és, segurament, que l’amor s’estén fins allà on no se l’esperava. Aquest concepte entorn al qual gira el projecte de Sallarés va començar quan feia una investigació sobre la veritat a Caracas, el 2011. Iniciava aleshores la Trilogia dels conceptes deixalla, llargues investigacions de vida al voltant del qüestionat prestigi polític de conceptes com la veritat, l’amor o el treball. Algú li va narrar la història d’Eros, fill de Penia, l’amor fill de la pobresa, una captaire. Molt aviat, aquesta precarietat de l’amor ressonaria més enllà de la precarietat material: l’amor com a concepte deixalla li permetia obrir la pregunta de tot allò que no compta, que es menysté o que no val prou en l’imaginari comú entorn de l’amor amb efectes en les nostres vides. Aquest concepte de l’amor com a deixalla fa ressonar una llarga tradició filosòfica recuperada pels moviments d’emancipació del segle XX al voltant de l’economia de l’amor i la condició reciclable o inutilitzable de l’amor en termes polítics. Quin és el pensament amorós que hem incorporat, qui l’explota i n’abusa? Quines desigualtats genera i quina manca de reconeixement arrossega? És l’amor finalment una passió de la dominació o de l’emancipació? Contribueix a reproduir les desigualtats o pot subvertir-les? Els projectes de vida de Mireia Sallarès viuen un temps en l’espai expositiu acompanyats de converses començades durant les seves llargues investigacions i estades a l’estranger i que es troben al centre de les seves exposicions. En aquest cas, aquest seminari sobre l’amor vol desplegar col•lectivament preguntes sorgides en aquest context i que cal pensar per donar noves eines. Les trobades del seminari transitaran per l’amor propietari, l’amor revolucionari, l’amor lliure i l’amor alliberat, el mal d’amor, els amors compromesos i els poliamors, l’amor de si i l’amor de l’altre... Dialogaran antropòlogues, feministes, filòsofs, documentalistes, advocats, artistes i altres figures rellevants. A la imatge, fotografia de Mireia Sallarès (detall).