Rebecca Horn protagonitza la celebració a ARCO del 50è aniversari de la Galeria Pelaires

Per celebrar aquesta efemèride la galeria compta en aquesta edició de la fira amb un estand addicional, en el qual s'exposarà una selecció d'obres de l'artista alemanya. Rebecca Horn serà la gran protagonista de la celebració a ARCO del 50 Aniversari de la Galeria Pelaires, amb un estand de 36 metres quadrats en què s'exposarà una selecció d'obres seves. L'obra de l'artista alemanya, amb qui la galeria treballa des de fa molts anys, vincula l'art contemporani del segle XX amb el del XXI, i es tracta sens dubte d'una dona compromesa amb la seva actualitat. Frederic Pinya, director de la Galeria Pelaires, assenyala que "per a nosaltres és un honor que ella sigui la que protagonitzi el nostre 50 Aniversari a Arco, perquè portem molt de temps treballant amb ella i el seu treball és imprescindible tant si mirem al passat més recent de l'art contemporani com al mateix present". Pinya afegeix que "ella, al costat de Janis Kounellis, van protagonitzar l'exposició amb la qual celebrem en la nostra galeria el 40 Aniversari, el títol va ser" Aigües tortes". Sens dubte és un referent de l'art actual". Així mateix, Frederic Pinya subratlla que "mai hem faltat a ARCO, som una de les poques galeries que hem participat en totes les edicions, i per això també ens fa una especial il·lusió que sigui en aquesta fira on comencem a celebrar un aniversari que és important per a nosaltres, i que a més coincideix amb una època de canvi i evolució de la galeria". Proposta artística Ja en els 106 metres quadrats de l'estand de la galeria a ARCO, la proposta artística implica mostrar una selecció d'artistes recentment incorporats al costat d'altres autors amb els quals s'està començant a treballar. Tots ells vinculats a la programació actual, responen al projecte de galeria que s'ha marcat Pelaires per als 5 anys vinents. El punt i a part en la trajectòria el marca l'estiu de 2019, perquè es compleix el 50 aniversari de l'obertura de l'espai a Palma. És, doncs, un booth pensat com una exposició col·lectiva, amb una clara connexió pel que fa al formal, respectant l'aproximació individual i teòrica de cada un dels artistes a la seva pràctica creativa. La posició perifèrica de la galeria fa més significant l'aposta per artistes poc coneguts en el context no només espanyol sinó també europeu. La intenció és mostrar artistes que s'estan veient per primera vegada a l'illa al costat d'altres artistes representats per la galeria. Entre els primers, el brasiler Lucas Simões (Catanduva, 1980) que amb prou feines té presència a Europa. Les 2 peces que es presenten a ARCO se centren en una reformulació "escultòrica" ​​però també reflexiva de l'arquitectura brutalista brasilera en la qual es la producció final conjuga la duresa del formigó i la lleugeresa del paper. És el cas també de Claudia Peña Salines (Montemorelos, Mèxic, 1975), artista amb la qual la Galeria Pelaires ha començat a treballar el març de 2018. Una beca la retorna al seu país d'origen on redescobreix una nova manera de relacionar-se amb la seva història i l'antropologia, a través de la documentació de la idea del viatge, l'atzar, l'acumulació, l'arxiu. En ARC es mostraran dues peces. Ricardo Alcaide (Caracas, 1967), entre la poesia i el polític, qüestiona com la gent s'enfronta l'exclusió econòmica i social en diferents entorns juxtaposant imatges i objectes. També li interessa l'arquitectura, però aquesta vegada la relació del Moviment Modern Llatinoamericà amb l'arquitectura vernacla. És el cas també de Claudia Peña Salines (Montemorelos, Mèxic, 1975), artista amb la qual la Galeria Pelaires ha començat a treballar el març de 2018. Una beca la retorna al seu país d'origen on redescobreix una nova manera de relacionar-se amb la seva història i l'antropologia, a través de la documentació de la idea del viatge, l'atzar, l'acumulació, l'arxiu. A ARCO es mostraran dues peces. Ricardo Alcaide (Caracas, 1967), entre la poesia i el polític, qüestiona com la gent s'enfronta l'exclusió econòmica i social en diferents entorns juxtaposant imatges i objectes. També li interessa l'arquitectura, però aquesta vegada la relació del Moviment Modern Llatinoamericà amb l'arquitectura vernacla. El treball de Steven Claydon (Londres, 1969) explora les històries culturals i les narratives adquirides pels objectes i les obres d'art al llarg del temps, que sovint no tenen res a veure amb els seus valors o funcions "originals". S'ocupa també de la disjunció entre la materialitat essencial dels objectes i els seus significats o connotacions atribuïts. Christian Jankowski (Gottinga, Alemanya, 1968), artista amb el qual Pelaires porta treballant un any i mig, presenta 6 fotografies de la sèrie We are innocent when we sleep (2018). El projecte és el resultat de la invitació que el Teatre Schaubühne de Berlín va fer a l'artista per crear una campanya publicitària que inclogués els retrats dels membres de la companyia per promocionar la nova temporada. Frank Nitsche (Görlitz, Alemanya, 1968) és un pintor que el podem emmarcar en l'anomenada abstracció postmoderna, amb un gran interès en el Constructivisme d'arrel futurista, filtrada pel desenvolupament de la cultura de masses. La britànica Annie Morris (Londres, 1978) presenta una de les seves reconegudes escultòriques totèmiques, realitzada a partir d'esferes ovalades de colors intensos i de diferents mides. És una peça aparentment inestable, perfectament esculpida i pigmentada que la mateixa artista descriu com "una pila d'alegria". Aquesta és la primera ocasió en què la Galeria Pelaires treballa amb ella. Completen aquestes noves incorporacions artistes amb els quals la galeria treballa de manera regular. Jason Martin (Jersei, 1970), un dels creadors britànics amb més presència a fires, ferm defensor de la tradició moderna de la pintura gestual i monocroma. Prudenci Irazábal (Puentelarrá, 1954) amb el qual Pelaires porta treballant gairebé tres anys i que presenta a ARCO dues obres pictòriques de gran format, en les que els jocs formals de llum, color i veladures conformen una sofisticada abstracció. I, finalment, Rafa Munárriz (Tudela, 1990), l'artista més jove de la galeria, acabat d'arribar de Sao Paulo gràcies a una de les beques de la Fundació Botín. Munárriz ensenyarà tres obres fetes amb materials industrials que donen continuïtat a la línia de treball desenvolupada els últims tres anys en què el punt d'atenció se centra en la confrontació del ciutadà amb el seu entorn. A la imatge, Rebecca Horn | La Philosophie dans le boudoir, D.A.F DE SADE, 2012, 30 x 27 x 25 cm.