La Galeria Michel Mejuto acull una exposició de l'Equip 57

La mostra que presenta la Galeria Michel Mejuto de Bilbao fins al 9 de març està composta per 23 obres entre les quals figuren olis, guaixos i escultures, i que constitueixen un complet recorregut de la trajectòria artística d'Equip 57. Amb motiu de l'exposició la Galeria ha editat un catàleg on es reprodueixen totes les obres exposades, amb dos textos dels especialistes Geraldine Mercier i Ángel Llorente. Equip 57 té el seu origen com a reacció a l'expressionisme abstracte, molt en voga llavors. Neixen precisament el mateix any que es funda el grup El Paso a Madrid, però a diferència d'aquest últim, les obres no estan pintades individualment per cadascun dels seus components. Ben al contrari, estan ideades en conjunt i no porten signatura individual, desapareixent l'artista darrere d'un fi comú capaç de generar una obra d'art que no té de tot element d'expressió personal o emocional. La intenció d'Equip 57 és dur a terme un treball d'integració artística i síntesi geomètrica per crear una obra d'art absolutament racional. Aquesta línia conceptual i estètica deriva dels moviments geomètrics de principis del segle XX: Constructivisme i Suprematisme russos i el Neoplasticisme de Mondrian i Van Doesburg. Exposen per primera vegada en el cafè La Round Point de París. Allà coneixen a Denise René i entren a formar part dels artistes que representa la seva galeria, sens dubte el gran centre de l'art geomètric i cinètic en l'àmbit mundial durant la segona meitat del segle XX. Es converteixen d'aquesta manera en una de les propostes artístiques espanyoles amb més projecció internacional, amb exposicions a París, Madrid, Copenhaguen, Còrdova i Zuric. Sense perdre mai els seus ideals i principis plàstics originals, la seva estètica evoluciona cap a posicions cada vegada més sintètiques; de les complexes i anguloses composicions de 1957, deriven en 1958 i 1959 cap a obres on la corba substitueix la recta, i els plànols de colors ocupen espais més amplis i regulars. La composició tendeix cada vegada més cap a la recerca d'un sol moviment que governi l'obra. Seguint aquest camí de síntesi, en els anys 60 la simetria adquireix un paper cada vegada més preponderant en obres modulars compostes a força de repetició rítmica d'elements. Al llarg de la seva existència, també amplien el seu camp d'acció a l'escultura, de la qual la Galeria Michel Mejuto exposarà tres exemples, i les arts aplicades, especialment mobles. Després de la seva dissolució en 1962, han continuat les exposicions antològiques, destacant la realitzada Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (1993) la del Centre Andalús d'Art Contemporani (2008). Fundada pel marxant i historiador d'art Michel Mejuto en l'any 1984, aquesta galeria d'art es troba situada molt a prop dels museus Guggenheim i Belles Arts de Bilbao. Des del començament, la Galeria va estar orientada cap als artistes bascos històrics del període comprès entre els anys 1850 i 1936. Comptem amb un important fons de dibuix, escultura, gravat i pintura que ens permet oferir als col·leccionistes i museus, obres de primera qualitat d'artistes com Regoyos, Arteta, Iturrino, Durrio i Zuloaga entre d'altres. El catàleg es completa amb autors de la Vanguardia Històrica entre els quals destaquem a Nicolau de Lekuona i amb la generació abstracta dels anys 50 i 60 del passat segle, amb Jorge Oteiza com a artista de referència.