El Pavelló d'Espanya a la 58 ª Bienal de Venecia serà comissariat per Peio Aguirre amb un projecte inèdit que unirà per primera vegada el treball dels artistes Itziar Okariz i Sergio Prego. La proposta d'Aguirre comprèn, a través de noves creacions, la pràctica de tots dos artistes durant els últims deu anys.
Des de principis de 1990, Itziar Okariz i Sergio Prego han realitzat obres marcades per la seva coherència estètica en la recerca dels límits entorn de la representació del cos. Amb recursos materials simples, creen una obra austera i poderosa, complexa en la seva senzillesa. Per a la seva primera exposició juntes, el gest principal i la línia de pas consisteixen a obrir i ampliar el espai per mitjà d'una "ocupació" que en realitat és l'oposat, un acte d'evasió o buidatge.
El treball d'Itziar Okariz es caracteritza per actuacions que qüestionen les normes sobre el llenguatge i la producció de signes que ens defineixen com a subjectes. A través de text, vídeo i so, el seu treball interroga els desplaçaments entre el subjecte, el llenguatge i la seva presència física. Sergio Prego explora la naturalesa de l'escultura en el que es refereix a l'arquitectura, qüestionant la materialitat amb els seus materials lleugers i flexibles que permeten que la forma només existeixi en un estat específic o com a resultat d'una acció contínua sobre el material. Ambos artistes reiteren les funcions alternatives del cos en la nostra societat tecnificada.
Peio Aguirre és crític d'art, comissari independent i editor. Viu i treballa a Sant Sebastià. La seva escriptura abasta la crítica teòrica, l'art, el cinema, el disseny i altres expressions de la cultura popular. És autor del llibre La línia de producció de la crítica (Consonni, 2014). Ha comissariat exposicions a museus com el MACBA, el Museu de Belles Arts de Bilbao, Tabakalera o Artium. Des de 2006 escriviu al blog Crítica i Metacomentario.
Sergio Prego (Hondarribia, 1969) viu i treballa a Nova York i Bilbao. Al llarg de la seva trajectòria ha vingut qüestionant i reformulant la seva adscripció a la tradició de l'escultura i la performativitat a través del vídeo, el dibuix i l'arquitectura pneumàtica. Ha realitzat exposicions individuals a la Galeria Alfonso Artiaco, Nàpols; Galeria Lehmann Maupin, Nova York; Palazzo delle Papesse, Siena; Galerie Buchmann, Berlín; sala rekalde, Bilbao; Sala Montcada de la Caixa, Barcelona; Galería Soledad Lorenzo, Madrid; Galería Carreras Múgica, Bilbao; Art Unlimited en ArtBasel 41, Basilea. El seu treball es troba al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid, Museu Guggenheim de Bilbao, MACBA de Barcelona, Thyssen-Bornemisza Art Contemporani de Viena i la Col·lecció la Caixa de Barcelona. El 2010, juntament amb els artistes Txomin Badiola i Jon Mikel Euba, va organitzar el Primer Proforma 2010 al MUSAC de Lleó.
Itziar Okariz (Sant Sebastià, 1965) viu i treballa a Bilbao. El seu treball gira entorn al llenguatge i al cos com a signe, qüestionant els límits de normatiu. Des de 1990, recorren a processos com la descontextualització de significants o l'inversió de rols entre qui observa i qui és observat. Ha realitzat exposicions individuals com Never Said Umbrella, Tabakalera, Sant Sebastià (2018); Kunsthaus Baselland, Basilea; Oscuros com de nit, Carreras Múgica, Bilbao (2017); Setembre, galeria etHall, Barcelona (2016); 51 sieños, entre el dos d'octubre i el vint-i-nou de novembre, Galeria Moisés Pérez d'Albéniz, Madrid (2015); Mercat de les Flors, Barcelona (2013); MUSAC, Lleó (2013); Caixa Fantasma, sala rekalde, Bilbao (2008); The Singel, Antwerpen (2007), i participat en actuacions i exposicions col·lectives al MACBA de Barcelona, CA2M, Móstoles; o Centre Nacional d'Art Reina Sofía de Madrid, entre altres moltes institucions.
A la imatge, Sergio Prego, "High Rise", instal·lació en CA2M Centre d'Art Dos de Maig, Móstoles-Madrid (2017), dimensions variables.