Bombon Projecta viatja a ARCO amb barco

Bombon projects participa per primer cop a ARCO i ho fa amb un projecte basat en la invisibilitat, el moviment i l'alteració del mecanisme de percepció. Els gustos del vent procedents dels fans que Anna Dot ha programat -sincronitzats amb l'aire que surt de la seva boca al llegir el text- mouen els dibuixos de la paret i miraculosament el vaixell que ens ha portat a ARCO. El text que recita parla sobre el moviment fantasmal dels objectes; quan una cortina es mou sense que toqui ningú. L'obra es titula La veu que habita, i es pregunta sobre l'existència d'aquests moviments enigmàtics; una història que mai es coneixerà, les paraules que falten de tot el que mai es va dir i es queda, en la memòria, com un fantasma. Aquest moviment enigmàtic es repeteix en els dibuixos d'Aldo Urbano on les vibracions es repliquen com un mantra, hipnotitzant i integrant l'espectador. Els dibuixos semblen ulls i semblen semblar massa, convertint l'espai en un circuit tancat. Aldo Urbano investiga les llacunes del mecanisme de percepció en la recerca d'una combinació cromàtica que fa que tot quedi inestable, com un guisat sota una rajola que podria estancar el món. A la muntanya a l'interior de casa, Anna Dot emula el moment en què gairebé caurem, una rajola amb un pèsol com una metàfora de les implicacions que els detalls estructurals gairebé invisibles podrien tenir en el dia a dia, contribuint a la fragilitat i inestabilitat del cos , l'espai i el discurs artístic. I és el pas del temps, invisible, que es tradueix en un gest que Dot realitza en materialitzar la icona digital d'un arxiu: 7 obres que, com si es tractés d'una obra d'origami, intenten representar una idea virtual; fer-lo real, palpable. És la imatge que li donem una idea rellevant per al seu significat? En el còmic A ARCO en barco (Al ARCO en un vaixell), Aldo Urbano descriu tot. Narra les aventures del grup per arribar a ARCO. Com que una línia recta no sempre és la fórmula més curta per unir-se a dos punts. L'aparent inutilitat de la pràctica artística, la necessitat de participar en una fira, la facilitat per dificultar la vida ... Tot impulsat per una força invisible que mou tot i permet al grup travessar Espanya en un vaixell per entrar a Ifema en un burro, amb els seus seguidors, dibuixos i rajoles. S'anomena una galeria a ARCO i decideixen anar amb un vaixell. Perquè no? El viatge com a projecte en què l'objectiu queda borrós per acabar desaparegut. A la imatge, còmic "A ARCO en barco (Al ARCO en un vaixell)", Aldo Urbano.