'Estripar el silenci' de Laura Iniesta al Centre Cultural Terrassa

Del 7 a 30 de gener Laura Iniesta exposa Estripar el silenci al Centre Cultura Terrassa.

Han passat quatre dècades des de la primera exposició de Laura Iniesta a Barcelona, qui al cap de poc va marxar a l'Equador i Colòmbia on va estar deu anys treballant i exhibint les seves creacions en les galeries més importants de tots dos països. Al seu retorn a Barcelona va apartant-se progressivament del realisme màgic i de l'hiperrealisme que l'havien acompanyat en terres americanes. Precisament en l'any 2002, amb motiu d'una exposició a la desapareguda galeria René Metras, va ser quan vaig entrar per primera vegada en contacte amb la seva obra, en la qual predominaven el collage i l'assemblatge, fusionant la pintura amb l'escultura. Es tractava d'una obra plena-ment vitalista on el color també era un dels protagonistes. Posteriorment va desapareixent la forma per centrar-se en l'abstracció. Una abstracció on sorgeix el gest espontani, la taca, el color i la matèria, tot i que aquesta en menor mesura si la comparem amb la seva etapa anterior. O sigui, cadascuna de les principals tendències de l'informalisme apareixen en els seus quadres, als quals afegeix certes estètiques orientals com, per exemple, la cal·ligrafia o determinats signes gestuals, fruit dels seus contactes amb la Xina, concretament per la seva participació en la creació de diversos murals de grans dimensions, en què ha pogut expressar-se amb total llibertat, o el que és el mateix, el públic asiàtic ha pogut gaudir de l'espontaneïtat i expressivitat dels seus plantejaments.

Ara, la feina que podem contemplar al Centre Cultural Terrassa serveix per entendre millor quines són les propostes creatives que ofereix la Laura Iniesta, ja que es tracta d'una artista que no deixa indiferent a ningú, ja que la seva és una pintura oberta , lliure i efusiva, on flueixen innombrables aspectes de la vida quotidiana, tot i que no s'observin a primera vista, però que d'alguna manera estan presents, sigui a través d'una taca, d'un traç, d'un collage, d'un color, d' una cal·ligrafia o simplement d'una línia que travessa l'espai. En algunes de les seves obres més recents l'espai buit va adquirint més protagonisme, així com el blanc i el negre, el que indica la idea d'una certa síntesi formal.

Ella mateixa sol afirmar que el seu treball és com un mirall que reflecteix la seva vida interior, encara que jo afegiria que també ens ensenya la seva vida exterior, no tant pel seu caràcter extravertit i expressiu, sinó perquè sap transmetre a l'espectador una abundància d'emocions i sentiments que el fan ser partícip també de l'obra, de sub-mergir-se i sentir-se integrat en ella, buscant el diàleg entre l'artista i l'espectador a través de la pintura.

A la imatge, detall de 'El fil', de Laura Iniesta.