"Charlotte Salomon: "Vida o teatre?" al Monestir de Pedralbes

El Monestir de Pedralbes de Barcelona presenta fins al 17 de febrer, Charlotte Salomon, Vida o teatre?. La història de Charlotte Salomon (Berlín, 1917 – Auschwitz, 1943) no pot deixar ningú indiferent. Morí assassinada al camp de concentració nazi d’Auschwitz a l’edat de 26 anys. Però la seva vida –breu però intensa– no havia estat mai fàcil. Un entorn familiar tòxic i un passat obscur fins aleshores ocult desperta en el seu interior unes irrefrenables intencions suïcides. Charlotte Salomon tenia des de ben jove inclinacions artístiques. Per aquest motiu el seu psiquiatre li recomana que canalitzi les seves pors i les seves angoixes a través de la pintura. S’hi aferra amb força i pren la pintura com a vàlvula d’escapament, com a mitjà per ordenar el seu passat i afrontar el present. Charlotte Salomon decideix pintar per sobreviure. Que la vida és un gran teatre, la literatura barroca ens ho va deixar ben clar. Tots participem del gran teatre del món, del gran drama o de la gran òpera bufa que és el viure. Potser per aquest motiu Salomon s’inspira en la seva pròpia vida per estructurar una obra immensa –un conjunt de més d’un miler de guaixos que després reduí a poc més de 700– que relata, just a la frontera entre realitat i ficció, entre vida i teatre, una història de marcat accent autobiogràfic. No revelarem ara quin és el contingut d’aquesta opereta colpidora. El conjunt és massa complex i el contingut, massa delicat per frivolitzar-lo amb un resum maldestre. Però, més enllà de l’anècdota, s’hi gesta una gran obra. Una obra formalment moderna, atenta a les avantguardes artístiques, a les novetats del cinema i el còmic. Una obra que parla d’una vida particular i difícil però també de totes les vides, de l’horror nazi, però també de la vida i de la mort, de l’amor i del sentit de l’existència. Ricard Bru, el comissari de la mostra, ha gestat una selecció acurada de més de 200 guaixos que mantenen intacta i en essència la història de Charlotte Salomon però també el sentit total de la seva obra. Mentre escric aquestes ratlles, davant la pàgina encara en blanc, sona La mort i la donzella, de Franz Schubert, la banda sonora que Salomon havia previst per a l’inici de Vida o teatre?. I més tard, mentre les frases d’aquest article avancen en la pantalla, l’altaveu entona Orfeu i Eurídice, de Cristoph Willibald Gluck. Vida o teatre? ha estat pensada com un tot, com una autèntica obra teatral, dividida en escenes i actes, amb banda sonora, amb principi i final. L’estructura teatral ordena el caos de la realitat. Davant l’horror que li havia tocat viure, Salomon basteix pilars per assentar-hi la vida, troba en l’art una via d’evasió però també de consciència. La prova més clara és que Vida o teatre? no és una obra pensada per a ser exposada. És una obra que neix de la necessitat. Potser per això, a mesura que avança la trama, els dibuixos es tornen cada vegada més esquemàtics. Els elements formals ja no són tan importants. Cal reduir a l’essència cada escena. I això dona encara més força a la imatge. Necessitava treure de dins seu tota l’angoixa, els conflictes enquistats endins del ventre. Un cop buida, la seva obra ja no li feia servei. L’entregà dins d’una maleta al seu psiquiatre: “Doctor, hi conté tota la meva vida.” Ara la història de Charlotte Salomon torna a renéixer a les sales del Monestir de Pedralbes en una exposició imprescindible. En el darrer número de Bonart ja parlàvem del nou rumb que ha pres el Monestir de Pedralbes durant els darrers anys. Aquesta exposició referma les conviccions que caracteritzen aquesta nova etapa, consolida una línia expositiva de qualitat i de mirada oberta que caldrà seguir amb atenció. A la imatge, Collection Jewish Historical Museum, Amsterdam © Charlotte Salomon Foundation Charlotte Salomon ®.