Picasso i Sabartés, al Museu Picasso

El Museu Picasso de Barcelona exposa fins al 24 de febrer "Sabartés per Picasso per Sabartés". Al llarg de la seva vida, Picasso retratà en diverses ocasions el poeta i escultor Jaume Sabartés (Barcelona, 1881-1968), un home gentil de posat tímid que amb el temps es convertiria en amic, confident i cronista del pintor malagueny. Estudiant com Picasso a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i havent entrat en contacte amb el cercle intel·lectual d’artistes i escriptors que es trobaven a la taverna Els Quatre Gats, el jove Jacobus inclinà en aquella etapa de formació el seu vessant creatiu cap a l’escriptura i la poesia. Tanmateix, i qui sap si commogut per la pèssima crítica que rebé el seu primer recital literari, o bé i més probablement per l’aclaparament que suposà viure a l’ombra del genial artista, Sabartés decidí marxar a Guatemala i d’altres països d’Amèrica, on exerciria com a periodista. A partir d’aquell moment, l’any en el qual Sabartés creua l’Atlàntic i Picasso s’instal·la a París, s’inicia un intercanvi epistolar que s’intensificà especialment a partir del 1935, moment en què l’escriptor assumiria la representació total del pintor. [...] “A partir d’aquell dia la meva vida fa una via en el curs de la seva, sense preguntar-me quant ha de durar aquesta il·lusió, perquè ens hem proposat de fer-la eterna. Veiem passar els dies sense mesurar-los; amb el bescanvi d’idees, comparem els nostres gustos, mirem de minvar les divergències que observem en les nostres opinions i establim les vores del tarannà peculiar de cadascun per tal de saber del cert on ens hem d’aturar per no ferir susceptibilitats” [...] (1). Amb la mort de Sabartés, l’any 1968 –cinc anys després de la inauguració del Museu Picasso de Barcelona, del qual tots dos van ser fundadors– Picasso va voler deixar constància de l’estima i el respecte que li professà. Va seguir l’exemple del seu amic, qui anualment i fins a la seva mort va nodrir d’obres el fons de la col·lecció del museu, i va fer donació d’obres i documents. Entre aquests, la correspondència que Picasso remeté a Sabartés –un conjunt de més de set-centes cartes que no podien veure la llum fins passats els 50 anys de la mort de l’escriptor–, que permet, per primera vegada, aprofundir en l’amistat i admiració d’ambdós autors. Si bé Picasso va retratar el seu amic en nombroses ocasions al llarg dels seixanta anys d’amistat –el primer retrat data de l’any 1901–, Sabartés ho feu des del vessant literari en més de vint textos, entre els quals cal destacar les memòries Picasso. Retrats i records, un testimoni únic de les obsessions del pintor i de la complicitat que els unia. I és precisament en aquesta conjunció, en la trobada plàstica i literària a la qual al·ludeix el títol de la mostra –a cura del director del Museu, Emmanuel Guigon, i Margarida Cortadella, comissària científica–, on rau el corpus creatiu de la proposta. Retalls de premsa, litografies, retrats, postals i, sobretot, les cartes que Picasso escrigué al seu secretari i amic Mon cher Jaumet, com sovint l’anomenava –les escrites per Sabartés a Picasso són al Museu Picasso de París–, i representacions en clau humorística de Sabartés el qual, fins i tot, compartiria pàgina amb les pin-up girls de la revista Ciné-Révélation. (1) Sabartés, Jaume. Picasso. Retratos y recuerdos. Málaga: Editorial Confluencias / Fundación Picasso-Museo Casa Natal, 2017. A la imatge, Pablo Picasso. Composició humorística. Jaume Sabartés i Jacquelin Pierreux. c. 1957. Llapis grassos de colors sobre paper imprès de revista. 35,3x26,2 cm. Museu Picasso, Barcelona. Donació Jaume Sabartés, 1964. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografia © Successió Pablo Picasso.