“Perdre el cap (Ídols)” i “El futur és ara/Future is Now”, propostes de Catalunya i Andorra a la Biennal de Venècia

Aquest 2019 Venècia es tornarà a situar en l’epicentre de l’art contemporani mundial amb la 58a edició de la Biennale, que s’inaugurarà el propvinent 11 de maig. Després de la intervenció sensorial d’Antoni Abad en la passada edició, aquest any Catalunya hi participa –ja per setena vegada– sota el comissariat de l’arquitecte especialista en estètica i teoria de l’art Pedro Azara. Paral·lelament, Andorra també hi farà acte de presència, amb una proposta artística comissariada per Eva Martínez Zoe. Catalunya presentarà “Perdre el cap (Ídols)”. Com ja sol ser habitual, la proposta del pavelló català està organitzada des de l’Institut Ramon Llull, que l’octubre passat va revelar la selecció del projecte Perdre el cap (Ídols), comissariat per Pedro Azara per al certamen artístic d’aquest any. El comitè format per Dora Garcia, João Fernandes, Carles Guerra i Cèlia del Diego va trobar en aquesta proposta la pluralitat i la qualitat artístiques adequades per ser l’aparador de Catalunya en l’art contemporani mundial. Perdre el cap (Ídols) és un projecte conjunt de creadors que representaran Catalunya i no està format únicament per artistes, sinó que es tracta d’una empresa coral on artistes i professionals d’altres disciplines convergeixen en el vessant més genuïnament artístic. Els artistes Marcel Borràs, David Bestué i Albert García-Alzórriz col·laboraran amb la documentalista Dolors Magallón, tot plegat sota la supervisió curatorial, no ho oblidem, d’un arquitecte, el mateix Pedro Azara. La transdisciplinarietat és un tret característic de la carrera d’Azara, que ha comissariat exposicions d’índole molt diversa, com ara L’última mirada (Macba, 1997), Mediterráneo. Del mito a la razón (CaixaForum, 2014) i From Ancient to Modern. Archeology and Aesthetics (ISAW, Nova York, 2015); s’espera que Perdre el cap (Ídols) sigui un exemple d’aquesta confluència de talents i de l’enriquiment que fa possible la unió de visions diverses. Andorra amb Philippe Shangti. Amb l’artista i comissària Eva Martínez Zoe al capdavant, Andorra també serà present enguany a Venècia, amb la representació de l’artista Philippe Shangti (Tolosa de Llenguadoc, 1983). El projecte de l’artista francès, titulat El futur és ara/Future is Now, es pot interpretar en claus diverses, la primera de les quals, ecològica: l’esgotament i el malbaratament dels recursos naturals en la societat actual és una de les principals crítiques que se’n desprenen. Tanmateix, la intenció última de l’artista és la de plantar en la ment de l’espectador la llavor del pensament i l’esperança; cal imaginar un futur diferent des del present, repensar-lo i prendre accions en conseqüència. Per primera vegada, Andorra portarà a Venècia una proposta artística que treballa amb el llenguatge del pop i el kitsch, tots dos centrats en l’impacte de la imatge i l’ús d’iconografia àmpliament reconeguda pel públic, com pot ser el llenguatge publicitari. Tant la contundència i l’impacte immediats sobre l’espectador com el discurs ecològic de Shangti van ser els elements determinants a l’hora de decantar l’elecció de la curadora Zoe entre els dos finalistes, el mateix Shangti i la proposta de Martín Blanco, que reflexionava entorn de la desconnexió de la realitat física que vivim a causa de l’expansió de la tecnologia dins les nostres vides. A la imatge, Future is Now/El futur és ara © Àlex Tena.