Quan l’any 2003 es va obrir el Museu del Tabac a Sant Julià (Andorra), la intenció era clara: preservar la memòria material i immaterial de l’antiga fàbrica Reig, tot utilitzant-la com a exemple per a la difusió de la història de la producció tabaquera al país durant el segle XX. Els records encara vius dels protagonistes d’aquesta història, els treballadors i treballadores de la fàbrica que van relatar les seves vivències, van esdevenir la peça clau de tot el projecte museístic. Ara les seves fotografies impreses a gran escala cobreixen les parets interiors de l’edifici. Sense el seu testimoni, el Museu del Tabac no existiria i aquest és un fet que es vol fer evident en la visita.
Configurada a partir d’una museografia moderna, didàctica i interactiva, la visita a l’exposició permanent es fa a través d’un recorregut multimèdia d’uns quaranta-cinc minuts de durada per diverses escenografies (creades amb materials i maquinària reals de la mateixa fàbrica) que recreen alguns dels espais originals de l’edifici. Dos veus que representen ser les de dos antics treballadors són les encarregades de guiar el visitant per les sales i de fer-li les explicacions. Amb un discurs distès i proper, narren com eren els processos de producció i les relacions humanes dins la fàbrica. D’aquesta manera, el museu aborda la història del tabac a Andorra des d’una perspectiva econòmica, política i, sobretot, social i cultural.
Un pont entre el museu i la població. Aquesta voluntat evident d’establir un pont entre el museu i la població del país –i més concretament de la parròquia– és quelcom que té molt la clar la seva directora, Maria Martí, que parla amb il·lusió de l’estima amb la qual els lauredians es miren el museu que narra la seva història. I a aquesta vocació social torna una vegada i una altra quan explica la política d’exposicions temporals que hi organitzen: “Sovint dediquem alguna mostra a un aspecte de la realitat andorrana, a allò que ens ajudi a entendre qui som.” Per això van presentar, per exemple, una exposició sobre els aiguats del 1982 o una altra sobre els 13 andorrans deportats a camps de concentració durant el nazisme.
Però el gran gruix d’exposicions temporals que es fan al museu està dedicat a apropar a la població l’obra de grans artistes com ara Picasso, Cartier-Bresson, Ribera o Dalí; o moviments estilístics importants com per exemple el surrealisme o l’hiperrealisme. Cal destacar, entre aquestes exposicions, la que van organitzar a principis d’aquest any al voltant de la pintura portuguesa, ja que no només va descobrir als visitants la riquesa artística d’aquest país, sinó que, a la vegada, va reconèixer la importància de la comunitat formada per més de 10.000 portuguesos residents a Andorra tot mostrant el seu patrimoni.
Un dels molts projectes de la família Riba-Reig. L’objectiu de tot plegat és, en paraules de Martí: “Obrir-nos d’una manera lúdica i a la vegada rigorosa a un coneixement més ampli de la nostra societat.” Que el Museu del Tabac estigui gestionat per la Fundació Julià Reig, de marcat caràcter social, segurament hi tingui molt a veure. El museu és tan sols un dels molts projectes que la família Riba-Reig (una de les famílies amb més pes a Andorra) du a terme a través de la fundació. Una manera de revertir en la societat andorrana el seu èxit i de retre homenatge al poble que va crear i que continua creant la història a Andorra.
A la imatge, Picadores negres del Museu del Tabac.