Exposicions del mes de març a Es Baluard

En el seu quinzè aniversari, Es Baluard proposa una nova museografia a partir de la tasca d’activació, investigació i promoció de l’art del principal impulsor del museu, Pere A. Serra (Sóller, Mallorca, 1928 – Palma, 2018). Prenent com a referència el llibre Memòries d’un museu, on apareixen les obres més destacades que la Fundació d’Art Serra va dipositar a Es Baluard, l’àrea artística i la direcció han vinculat l’anàlisi de les obres de la Col·lecció a una selecció de les més representatives. Així, estructurats en sèries i etapes, els tres eixos sobre els quals es desenvolupa el discurs museogràfic són: paisatges, figures i abstracció. L'exposició s'inaugura el 7 de març de 2019. Es Baluard proposà per a les segones missions artístiques Serra de Tramuntana el col·lectiu INLAND. Així, després del workshop interdisciplinari en el marc de la seva metodologia Nuevo Currículum, que va tenir lloc l’octubre del 2018, el col·lectiu finalment proposa com a conclusió una instal·lació en forma de càmera obscura sobre les interaccions entre el paisatge, la cultura i la natura a la zona de la Serra de la Tramuntana. Després d’una convocatòria oberta se seleccionaren participants de diversos àmbits: artistes, arquitectes, mestres o cineastes. El taller i aquesta obra final l’han realitzat María Alcaraz, Arantxa Boyero Lirón, Óscar Canalis Hernández, Gema Capdevila Serrano, Carme Frau, Alberto Fernández Jiménez, Laurent Gardet, Marta Goro, Beatriz Millon, Lorena Mulet Delgado. La instal·lació gira al voltant de Lluc Mir, cap del Gremi de Margers, entitat que reuneix els artesans de parets de pedra en sec (marges), tan fonamentals a la Serra de Tramuntana per construir les terrasses dels camps d’oliveres, que han representat, pràcticament, l’única font d’ingressos per a la població local durant segles. Lluc explica els coneixements multisensorials (tocar la pedra, el so quan es romp, la seva aparença i color) que els margers utilitzen de manera interioritzada, encarnada, una manera d’operar molt ràpida, que va més enllà de la lògica aparent, quan agafen una pedra i la col·loquen en perfecta conjunció amb la resta. Després d’unes quantes hores, i d’uns quants dies, dedicats a construir parets, l’aprenent de marger, conta Lluc, continua el treball en somni, col·loca les pedres, les veu girar i gairebé n’està posseït. a importància de mantenir aquestes pràctiques artesanals i agràries és fonamental en un paisatge de camp en lluita contra la gravetat. A mesura que el turisme reemplaça el cultiu d’oliveres, el paisatge, que ha estat declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO, es va perdent a poc a poc. El projecte, que adopta la denominació INLAND Tramontana, s’emmarca en les «Missions artístiques a la Serra de Tramuntana», com a marc d’acció pedagògica i divulgativa organitzada per Es Baluard i el Consorci Serra de Tramuntana, entitat formada pel Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Mallorca, constituïda després de la declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. Del 15 de març a l'1 de setembre de 2019, es baluard comptarà amb l'exposició de Fabrizio Plessi, 30 anys a Mallorca. Fabrizio Plessi és un dels creadors pioners i de més renom en la realització de videoinstal·lacions. Durant trenta anys va estar vinculat a l’illa de Mallorca, on tenia residència. Amb aquest projecte, Es Baluard porta a terme una revisió i una anàlisi de les seves produccions creades des de l’illa com a lloc de projecció i d’inspiració. En aquest sentit, i atesa l’obertura imminent del centre d’interpretació dedicat a Plessi a l’edifici de s´Abeurador a Santanyí, localitat pròxima a es Llombards, on tenia la seva residència, Es Baluard, com a museu que acompanya els artistes de la seva col·lecció i com a centre que aposta per treballar en xarxa amb els projectes de proximitat, s’encarrega de la part científica i curatorial, segons el conveni signat l’any passat amb l’Ajuntament de Santanyí. L’univers de Plessi, tot i la seva imbricació amb el barroc, és minimalista. Atén els detalls, però s’estenen en escales sempre humanistes. Analitzat des de la perspectiva d’una història de l’art que ha normalitzat l’ús de les tecnologies en la creació artística, i també en la publicitat, l’evolució d’aquest creador és inherent a la hibridació de llenguatges i a l’exploració entorn d’un enfocament propi. Les bases sobre les quals es fonamenta, avui més actuals que mai, remeten a qüestions intrínseques a l’ésser humà i a la seva evolució en un planeta al caire de l’abisme social i mediambiental. A la imatge, una obra de Pere A. Serra.