Banner-Consuelo-Kanaga-1280x150px_v1-cat-1

Notícies

Musement dedica una infografia a vuit grans artistes del segle XX

Musement dedica una infografia a vuit grans artistes del segle XX
bonart madrid - 04/03/19
Amb motiu de la celebració del Dia de la Dona, el proper 8 de març, Musement, plataforma de reserva d'activitats destinació a nivell mundial, ha elaborat una infografia en què recull vuit grans dones del segle XX l'aportació al món de l'art ha estat fonamental per a la història. Gerogia O'keeffe, Frida Kahlo o Samsia Hassani, pionera del 'street art' a Kabul (Afganistan) són alguna de les figures que apareixen a la llista.
Són moltes les dones que, al llarg de la història, han vist com el seu talent quedava ocult després de les seves col·legues masculins. Una situació que ha afectat centenars de disciplines, en què es discriminava a les dones simplement pel fet de ser-ho. De fet, hem hagut d'arribar a segle XXI perquè a poc a poc la societat vagi reconeixent el treball de moltes d'elles, donant-los el seu lloc en la història i el protagonisme que es mereixen.
Per això, i amb motiu de la celebració el proper 8 de març del Dia Internacional de la Dona, Musement, plataforma de reserva d'activitats destinació a nivell mundial, recull a vuit grans dones del segle XX l'aportació al món artístic va ser, i continua sent, imprescindible i fonamental per a la història. Sonia Delaunay (1885-1979, Ucraïna-França). Aquesta artista francesa, nascuda a Ucraïna i que va viure uns anys a Espanya durant la II Guerra Mundial, va ser cofundadora del 'orfisme', moviment artístic on s'exalta el color i es prescindeix d'elements figuratius. Una tendència per la qual Sonia es va inspirar en un cobrellit que va fer per al seu fill i que reflecteix a la perfecció el salt que va donar Delaunay en aplicar aquest nou moviment no només a l'art sinó també a altres disciplines com els teixits, la moda o els llibres . A més, va ser també la primera artista visqui femenina en tenir una exposició retrospectiva al Louvre el 1964. A Espanya, el Museu Thyssen-Bornemisza exposa dues obres seves: 'Contrastos simultanis' i 'Vestits simultanis'. Geòrgia O'Keeffe (1887-1986, Estats Units). Reconeguda com una figura clau del modernisme nord-americà, O'Keeffe s'engloba dins el 'precisionismo', avantguarda que destaca pel detall i precisió de les seves imatges. Va ser admirada pel seu marcat individualisme i coneguda especialment pels seus quadres de flors i de gratacels (aquests últims, fins llavors, només eren pintats per homes). El 1946, el MoMA li va dedicar una exposició retrospectiva, el que la va convertir en la primera dona que ho aconseguia. Al nostre país podem contemplar cinc dels seus quadres, entre els quals s'inclouen Carrer de Nova York amb lluna i Lliri Blanc nº 7, al Museu Thyssen (Madrid). Frida Kahlo (1907-1954, Mèxic). El reconeixement de Frida Kahlo com un dels exponents artístics més importants del segle XX és mundial. Poques dones artistes van ser reconegudes en la seva època com van haver de i Frida va ser una de les excepcions. Però no només això, sinó que Kahlo també s'ha convertit en una icona feminista, referent en la lluita per la igualtat. Tota la seva obra reflecteix diferents moments de la seva vida, passió i dolor en quadres fàcilment reconeixibles per l'ús del color i per les seves autoretrats. El Museu La Casa Azul (Mèxic), on va viure, és el millor lloc per contemplar les seves obres. Yayoi Kusama (1929, Japó). Es tracta d'una artista multidisciplinari que ha portat la seva visió al món de la pintura, l'escultura, instal·lacions i performances. Aficionada als lunars, destaca per ser pionera del pop art i el minimalisme. Kusama va ser una artista avançada al seu temps, avantguardista, tant que es va haver de traslladar als Estats Units per desenvolupar la seva feina ja que Japó encara no estava preparat per assumir el seu art. En la seva obra conceptual hi ha espai per a fusionar el feminisme, el surrealisme o l'art marginal amb la psicologia o el sexe. Es diu que va ser una influència per Andy Warhol, Damien Hirst i molts altres. Pots gaudir de les seves obres al Yayoi Kusama Museum a Tòquio (Japó). Marina Abramović (1946, Sèrbia). La autoproclamada "àvia de la perfomance", ha arribat a les més altes xifres de cotització en l'art, el que dóna mostra de la seva rellevància. Des que va iniciar el seu camí, als anys 70 del segle XX, s'ha convertit en tot un referent artístic i feminista. En totes les seves obres, Abramovic inclou el seu propi cos i porta el paper del públic fins a l'extrem. El 2010, el MoMA li va dedicar una retrospectiva reconeixent la importància dels seus treballs en el món de l'art. Una de les seves pròximes perfomance serà electrocutar en 2020 a la retrospectiva que la Royal Academy of Arts de Londres farà sobre la seva figura. Annie Leibovitz (1949, Estats Units). Poca gent hi haurà que no sàpiga qui és Leibovitz, fotògrafa nord-americana que ha estat declarada 'llegenda viva' per la Biblioteca del Congrés nord-americà i que ha treballat per a les revistes més famoses del món. Va començar la seva trajectòria en els anys 70 i des de llavors ha capturat amb la seva lent a infinitat de personatges, molts d'ells famosos. De fet, va ser l'última a retratar John Lennon, abans del seu assassinat el 1980. La hi considera la millor fotògrafa de la seva època, a més de ser la millor pagada. A més, va ser la primera dona en exposar a la Galeria Nacional de Retrats de Washington DC. Algunes de les seves imatges més famoses són la de Yoko Ono i John Lennon, Demi Moore embarassada i la Reina Isabel II d'Anglaterra al Palau de Buckingham. Shirin Neshat (1957, Iran-Estats Units). Neshat és una artista amb un marcat caràcter feminista que deixa entreveure en la majoria de les seves obres. Des del seu exili autoimposat a Estats Units, aquesta artista visual explora els temes de gènere i política en països musulmans. De fet, la seva primera obra rellevant va ser Unveiling, on reflecteix i confronta el Iran pre i post revolucionari. A la dècada dels 90 del segle passat inicia la seva incursió en el món audiovisual amb films com Anchorage, Rupture o Turbulent. El 2009 guanya el Lleó de Plata com a millor directora al Festival de Cinema de Venècia amb el seu primer llargmetratge 'Women without Men'. Ha guanyat nombrosos premis, com el premi The Doroty and Lillian Gish per la seva aportació a la bellesa i al coneixement del món. Shamsia Hassani (1988, Afganistan). Hassani és una grafiter urbana i professora d'escultura a la Universitat de Kabul que exposa el seu art en una de les zones més perilloses del món. Pionera del 'street art' a la seva ciutat, pinta, entre altres coses, imatges de dones amb burca als carrers de Kabul que simbolitzen el retorn de les dones a la cultura afganesa i imatges amb les que vol sensibilitzar sobre els anys de guerra. A la imatge, infografia (detall).
SS_Bonart-180x180-Onlineinclassificables

Et poden
Interessar
...

GC_Banner_TotArreu_Bonart_817x88