Inauguració instal·lació "Reconstrucció" d'Ester Baulida al Museu de l'Exili

Del 9 de març al 9 de juny de 2019, Ester Baulida presenta al Museu Memorial de l’Exili de La Junquera la instal·lació “Reconstrucció”. Des de l’elegància i la subtilitat, l’artista construeix un espai físic i mental en què hi té cabuda la reflexió i un diàleg transversal, sense renunciar a les emocions. Tal com suggereix el títol de l’obra, aquesta estança, per on és possible transitar i aturar-s’hi, és una apel·lació a la possibilitat de refer qualsevol cosa després d’un dany, un esfondrament o desgavell. Amb l’ús d’objectes extrets de la quotidianitat, com cortinatges o catifes,  l’artista proposa una mena d’habitacle mínim predisposat per al recolliment, però que, en cap cas, es pot interpretar com una via cínica o evasiva. Contràriament, aquest retir momentani té una intenció il·luminadora i reconstituïdora. Des de la introspecció i el silenci semblaria que és possible canalitzar la saviesa adquirida mitjançant la voluntat d’aprenentatge i el pas del temps i, d’aquesta manera,  erigir una poètica del guariment. És a dir, l’intent d’articular una conducta i pensament constructius enfront del dolor transmès intergeneracionalment. Una herència de sofriment que va més enllà de l’àmbit de la sociabilitat i que pot adquirir, en el seu procés de transmissió, fins i tot un caire genètic. L’assumpció del pes d’un passat recent atapeït de catàstrofes i violències, així com d’un present que es perfila com una fàbrica de malestar, no condueix l’artista a un nihilisme existencial. L’exercici de la memòria activa i l’experiència esdevenen els canals per a un encontre fonamentat en la dignitat i el respecte de la diversitat. Un camí, doncs, que s’inicia a partir de la reflexió i el coneixement que, allunyant-se de la univocitat, incorpora perspectives diverses tal com apunta de forma simbòlica –i amb aparença decorativa– la imatge estampada que es percep a la instal·lació.  Tot plegat vol configurar la convicció que la reparació tan sols és viable partint des d’una òptica multifacètica. Cosa que comporta incloure en un relat complex la història incompleta i fragmentada  –les veus baixes del passat– d’una humanitat exposada a l’horror i a les temptacions d’ordre autoritari. Enfront la impossibilitat de deixar de ser hereus, l’artista formula un esbós d’estructura d’acollida edificada en la relectura i la rehabilitació crítiques del passat. Al cap i a la fi, un indret imaginari que combini l’equilibri entre el principi d’esperança i el principi de responsabilitat. Amb una fesomia d’espai lúdic i amable, l’obra “Reconstrucció” convida, des de la deliberació i el sentiment,  a sanar allò que perdura en la memòria com a fracturat i no cicatritzat. Record, resiliència i reconciliació constitueixen els eixos d’aquesta proposta artística que s’inclou en la secció “Art i Memòria” del MUME.