Nomdedeu exposa a N2 Galeria

En paraules de Victoria Combalía, "ara que ha tornat la pintura a l’escena internacional de gran importància, mirem amb altres ulls les reinterpretacions de tota mena d’abstracció. tornen a aparèixer abstraccions geomètriques, gestuals, líriques, monocromàtiques, i sorgeixen com a revisions d’aquells antecedents dels grans autors abstractes del segle XX. l’abstracció gestual posseeix una llarga tradició i no seria desgavellat recuperar un text del surrealista José Pierre parlant dels seus orígens i antecedents, que xifra els primers dibuixos automàtics en Víctor Hugo, passa per l’abstracció de Kandinsky, arriba a masson i miró i desem- boca en Pollock i la seva dripping. Perquè pintura gestual i automatisme no són sinònims, encara que poden anar de la mà en molts casos, com és el de ricardo Nomdedéu. les seves obres es produeixen molt espontània- ment, encara que estudia els colors de la seva paleta, posseeix una tècnica molt personal per a arribar a les seves formes, però el procés és ràpid i en ell té un paper predominant l’atzar. Nomdedéu ens va mostrar en la seva primera gran exposició en N2, farà tres anys, unes evoca- cions vegetals fetes de taques i degotejos. Ara, amb la maduresa que ha fet el pas del temps, segueix en una línia similar però amb una major subtilesa i un major domini dels seus recursos tècnics. unes taques més compactes, de colors forts com el vermell, verd o negre apareixen sobtadament fragmentades per una reguera de pintura completament diluïda com si una pluja fatal volgués arrasar la vegetació del jardí, o com si la veiéssim a través d’un cristall completa- ment xopat en aigua. Hi ha alguna cosa deliqüescent en alguna d’aquestes teles i no obstant això, també són vitals: em recorden les pintures simbolistes de finals del segle XiX, amb els seus motius florals i les seves evocacions de mort i renaixement. en altres composicions les taques són dansaires, evoquen ritmes abstractes, i l’espectador no pot deixar de sentir en ell evocacions concretes: llums, reflexos aquàtics, salts d’aigua, però també teles estampades gastades pel temps, fragments de paret. una única tela monocromàtica vermella sembla enunciar una nova etapa, un salt a una major dificultat. És una tela densa i dramàtica, i per tant, encara haurem de veure majors sorpreses en el treball d’aquest pintor nat". A la imatge, obra de Nomdedeu (detall).