La Carboneria, plaça de Sant Pere 3 d'Osca, presenta l'exposició Ni dit ni oblidat, de Javier Aquilué a partir del 9 de març.
Javier Aquilué en els seus dibuixos defuig el difuminat i la taca perquè les seves imatges s'assemblin a una pàgina escrita, ja que concep cada dibuix com el relat de la seva pròpia aparició. Un relat que ens planteja preguntes sobre la imatge com a narració que oscil·la entre allò que es recorda i allò que s'oblida, es tergiversa o es reinterpreta.
En les seves sèries d'esborrats Aquilué registra dibuixos escanejant-los en fases successives del procés o mitjançant paper de calc per fer-los desaparèixer un cop acabats. El paper original com a residu sobre el qual ha quedat el subtil desgast, l'empremta de les pressions del traç es contraposa al registre, qüestionant sobre la relació entre original i còpia, suport i imatge, acció i producte, dibuix i escriptura, en unes obres que es mouen entre l'assaig de Walter Benjamin i el teatre de l'absurd de Beckett.
A la imatge, obra de Javier Aquilué.