Herminia Masana retrata els personatges i els racons d’una Rambla que no dorm amb Tibidabo Edicions

Herminia Masana retrata els personatges i els racons d’una Rambla que no dorm i que és el millor aparador de Barcelona al món. Amb 300.000 vianants diaris, als veïns els incomoda la degradació de la zona i els turistes s’hi recreen per les sorpreses de cada racó. Aquest carrer manté la seva identitat i pugna per reinventar-se cada dia amb més o menys èxit. La presentació del llibre serà el dimecres 3 d’abril de 2019, a les set de la tarda, a la llibreria Alibri del carrer Balmes, 26 de Barcelona. Hi intervindran l’autora, Herminia Masana; Fermín Villar, president de l’Associació Amics de la Rambla; Joan coll, director de CulRuta i membre de Aguicat, i Montse Poblet, periodista de Catalunya Ràdio. La Rambla, un dels carrers més internacionals del món, pel que passen diàriament 300.000 persones, és radiografiada i viviseccionada per la periodista Herminia Masana en el llibre Un museu a l’aire lliure. La Rambla més (des)coneguda de Barcelona, publicada per Tibidabo Edicions dins la col·lecció Actualitat. Utilitzant com a fil conductor de la narració Maria, una veterana guia bregada en comboiar turistes d’orígens i sensibilitats diferents, aquesta periodista de Catalunya Ràdio es recrea en els detalls del passat i el present d’un carrer que obre Barcelona al mar i que alhora serveix de frontera entre les dues fraccions de l’antiga Barcelona intramurs: el Raval, baixant a la dreta, i el Gòtic-Ciutat Vella, a l’esquerra. No manquen els personatges que donen vida a aquesta artèria que no dorm: La florista Carolina; la desapareguda i estimada Rosa, del Cafè de l’Òpera; Juanito, del Pinotxo de la Boqueria... i és que no s’entendria la Rambla sense posar-li nom i cognoms a personatges que l’han freqüentat o que s’hi han instal·lat. Per allà han passat Einstein, Fleming, Orwell, Pirandello, Stanley, Callas, Hemingway, Gardel, Caruso, Lorca, Kevin Costner... i, per suposat, Mary Santpere, que té monument propi a l’alçada de Santa Mònica. El llibre es titula Un museu a l’aire lliure perquè cada racó de la Rambla destil·la història, anècdotes, en definitiva vida, sigui per un edifici, un personatge que sovintejava, un fet que es va produir o una llegenda que ha corregut de boca en boca. Herminia Masana no defuig la realitat d’un veïnat incòmode amb tanta exposició pública i el delit d’uns visitants foranis o de barcelonins d‘altres barris que es recreen en la contemplació d’una Rambla que, segons l’autora, “manté la seva identitat i que pugna per reinventar-se cada dia amb més o menys èxit”. El cert és que cada intent de reforma urbanística, o de simple retoc,  desferma la crítica dels nostàlgics que troben a faltar els quioscos de begudes, les paradetes d’ocells, la tertúlia futbolera de Canaletes o les aromes de canvi i modernitat que van dur els marines de la Sisena Flota. Crítiques que s’estenen a la pèrdua d’establiments emblemàtics, reconvertits en botigues de souvenirs barats o pseudo-restaurants de menjar ràpid. És clar, el que  no agrada a ningú, barcelonins nostàlgics del passat u observadors pragmàtics en el present, és la degradació per les drogues, narcopisos, prostitutes exposades a la llum del dia, top-manta o carteristes que taquen la imatge de la ciutat. El llibre, qualificat de “relat d’emocions”, on cada racó és una sorpresa, representa un tros d’història de la ciutat i és de lectura obligada per als barcelonins que ramblegen i per als turistes que desitgen submergir-se en una via que va més enllà de les paelles o les sangries ofertes a les terrasses. És el mateix carrer que sent les notes que surten de l’escenari del Liceu, o les que sonaven en el seu dia del Teatre Principal, que acull la Boqueria “festival d’olors i colors”, la joia de la corona, o les floristes “l’ADN del passeig”, amb hostes il·lustres als veterans hotels Oriente, catacumbes incloses, i Cuatro Naciones, que aboca a la cocteleria Boadas, al Cafè de l’Òpera, l’Amaya o al Cosmos ara desaparegut i que, arrencant de la font de Canaletes amb propietats que atribuïen curatives, mor a la mar amb el monument a Colom i el passeig amb les Golondrinas. Masana no defuig treure el nas als carrers que conflueixen a la Rambla, com ara la plaça Reial o el carrer Nou de la Rambla on s’ubica el Palau Güell, fins i tot la plaça del Pi i el Portal de l’Àngel, perquè la Rambla és carrer de passeig, però també de pas cap a aquestes confluències que tenen també la seva pàtina d’història de Barcelona. Herminia Masana Betoret (Barcelona, 1961) és periodista dels Serveis Informatius de Catalunya Ràdio des del 1983. Des de les seccions d’Internacional i de Cultura, ha cobert com a enviada especial esdeveniments com les primeres eleccions postapartheid de Sud-àfrica, les primeres de Bòsnia després de la Guerra dels Balcans, diverses eleccions presidencials a França, el Fòrum de les Cultures de Barcelona o la Fira del Llibre de Frankfurt, on la catalana va ser la cultura convidada. És autora de la novel·la Paradisos invisibles (Barcanova) i dels llibres infantils Aventura a les muntanyes dels homes ocell i Segrest a Bagdad (Barcanova). Té dos fills i viu des de fa uns anys a Sant Quirze del Vallès. Ha rebut diversos guardons quirzetencs, com ara el Premi Narrativa Medi Ambient en dues ocasions, el Premi de Poesia Joan Maragall i el 8è Premi Literari de Contes Solidaris i Poesia per Caçadors de somnis. A la imatge, portada "Un museu a l'aire lliure".