"Albert Serra/Roi soleil" a la Fundació Tàpies

La Fundació Antoni Tàpies de Barcelona presenta del 17 de març al 2 de juny del 2019 l'exposició Albert Serra/Roi Soleil. S'inaugurarà el dia  17 de març a les 11 h. juntament amb Antoni Tàpies. Certeses sentides.

En gran mesura el cinema dels darrers temps ha reforçat més el seu vincle comercial que el seu vessant artístic; el desig d’èxit i, evidentment, les dificultats econòmiques que implica tota producció han fet que obres de cineastes més radicals s’hagin apropat cada cop més als circuits de l’art contemporani. Aquest és el cas d’Albert Serra, que reconeix trobar, en aquesta nova relació, una més gran llibertat d’expressió, una possibilitat de plantejar opcions més radicals, opcions que possibilitin propostes inèdites, sense els límits del món del cinema convencional: regles estrictes que a cada pas van trencant, per conegudes, la fascinació que ens enlluernava del cinema; esquemes repetitius, dramatúrgies intuïdes, personatges previsibles són alguns dels elements que encartonen moltes obres i que omplen les sales comercials de films rutinaris.
Sortir dels llocs habituals no és només una opció en el moment de l’exhibició, tot el plantejament artístic de les obres d’Albert Serra ens remou els principis de les idees preestablertes. La manera de fer no convencional,quasi feréstega, que desprenen les seves obres ens situa en un terreny no conegut, i per això a voltes ens omple d’una incomoditat que ens treu del confort d’allò previsible. Només si som capaços de situar-nos davant la seva proposta sense partir de cap idea, sense esperar res determinat, només atents a l’experiència, a deixar que el pas del temps ens porti a descobrir imatges i veritats plantejades, podrem omplir-nos d’una manera de fer diferent, experimentar sensacions i sentiments no habituals i podrem gaudir d’una manera més total de l’obra que tenim al davant.
L’experiència que ens proposa, amb l’obra que es podrà veure a la Fundació Tàpies, neix d’una performance encarregada per la galeria Graça Brandao de Lisboa, que va ser enregistrada en la seva totalitat (unes 29 hores) i que posteriorment s’ha presentat com una peça audiovisual que segueix els terminis i els conceptes habituals de les pel·lícules, especialment pel que fa a temps (61 minuts de durada), i muntatge i visionat en una videoinstal·lació d’una sola pantalla. Elements que converteixen una performance real en una obra cinematogràfica que ha estat presentada prèviament a la Fundació Lluís Coromina, a la galeria Cadaqués i al FidMarseille.
Durant set dies la mort lenta del rei francès va ser interpretada per Lluís Serrat, actor no professional que ja ha treballat amb l’Albert Serra en les seves pel·lícules anteriors Honor de cavalleria i El cant dels ocells. La necessitat de mantenir un punt d’innocència i al mateix temps fer reviure una experiència vital, des d’un punt més proper a la realitat que a l’experiència professional, fan que el treball amb aquest actor permeti crear relacions entre la persona, l’actor, el personatge, tot configurant una obra que intuïm difícil i complexa.
Jocs d’incertesa que es teixeixen sense fi en les seves obres, com a espectadors captem una disciplina que regeix l’aire salvatge, una dedicació davant el no res del pas del temps, una dispersió lligada per una forta unió d’elements; en resum, una incomoditat plena de contradiccions que ens deixa sense eines i que, en convidar-nos a fugir de la nostra quotidianitat, ens permet enfrontar-nos d’una manera més total a una obra que ens remourà en sorprendre’ns.