David Armengol parla del Swab Barcelona 2019

Del 26 al 29 de setembre de 2019, torna la fira Swab Barcelona 2019. David Armengol és comissari independent i combina la seva pràctica curatorial amb altres activitats paral·leles com la gestió cultural i la docència. Els seus projectes han pogut veure's a espais d'art contemporani com Caixaforum Barcelona (2008), Matadero Madrid (2010), la Fundació Joan Miró de Barcelona (2012-2013), Fabra i Coats Centre d'Art Contemporani de Barcelona (2014), el EAC - Espacio de Arte Contemporáneo de Montevideo, Uruguay (2015) o Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona (2016). Forma part de l'equip curatorial de BcnProducció (2016-2019) i dóna classes de desenvolupament de projectes a IDEP Barcelona (Escola de Fotografia, Moda i Diseny). Actualment, comissaria una exposició sobre la col·lecció MACBA (2017-2019) i és co-comissari del Pavelló d'Uruguay a la Biennal de Venècia 2019. El futur de l'art sempre és incert, donat que és tan innecessari com imprescindible. No obstant això, crec que, com a reflex del nostre temps - com a radiografia del nostre present - l'art contemporani sempre sabrà adaptar-se a les tecnologies i a la immediatesa. No tot l'art, però segur que una part important. Gairebé diria que aquests temps frenètics no afecten l'art. Ens afecten a nosaltres, en general, i l'art forma part d'allò. El paper del comissari sempre implica cuidar uns determinats continguts a tots els nivells: discursiu, relacional, escènic... I crec que en la fira el seu rol segueix sent el mateix. Diria que la diferencia, a vegades, es troba més aviat en la dimensió humana. A la fira, a vegades, el comissari treballa més amb espais, amb galeries, i menys amb artistes... Tot i que això depèn de l'especifitat de cada fira. El comissariat sempre té una relació de dependència en positiu en torn a una base, i aquesta base són les obres i els artistes. Quant al col·leccionista, entenc que la tercera peça és clau a l'engranatge d'una fira: artista, galeria i col·leccionista. Potser les fires són bàsicament per a ells. La diferència entre Swab i altres fires és principalment la seva escala, i això no és dolent, al contrari. Es tracta d'una fira petita, pròxima a l'art emergent, que a més connecta amb el context de Barcelona, on l'art emergent es troba en una bona situació (premis, convocatòries, institucions sensibles a la seva pràctica...). Sense una gran pretensió, Swab pot aportar una escala humana, que sempre genera més complicitats que les estructures molt grans.