Janek Zamoyski a Set Espai d'Art

Del 15 de febrer al 27 d'abril, Set Espai d'Art mostra per primera vegada a València l'obra de l'artista polonès Janek Zamoyski (Varsòvia, 1978). Vam presentar el seu últim projecte, Antarctic typology, un treball fotogràfic desenvolupat al voltant d'un tema central: l'Oceà Antàrtic, continuació temàtica de la seva sèrie atlàntica presentada anteriorment en el marc de PhotoEspaña al Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid, Fundació Mapfre Guanarteme ( les Palmes de Gran Canària) i TEA (Santa Creu de Tenerife). Antarctic typology és una sèrie de fotografies que presenta tipologies de glaceres, roques i onades a l'àrea antàrtica. Zamoyski documenta l'arquitectura natural de l'espai d'aquesta regió única i homogènia, fent especial atenció a l'estructura fractal, l'escala indefinida i les diferències subtils dels seus elements. La idea de tipologia s'implementa a través de composicions frontals dels tres únics elements del paisatge antàrtic. En una infinita repetició, les onades, icebergs i roques es converteixes en formes abstractes, en taques de color banyades en una llum plomissa. El seu interès rau en la diversitat de l'estètica i l'estructura d'una realitat homogènia, que resulta de la influència mútua dels seus elements constituents, com la llum, el vent i la temperatura. L'origen de la sèrie rau en l'observació del paisatge en oposició a l'antropocentrisme, a la recerca de noves idees, la resignació de les formes establertes, així com la llibertat i l'obertura mental. Les obres d'Zamoyski són un registre de la naturalesa meditativa i màntica de l'estructura fractal d'una realitat imaginada. Les imatges no només són visualment mesmériques, si no es converteixen en escultures flotants, estranyament emotives, en un clima d'intensa comunió amb els més infatigables fenòmens de la natura: llum, color i atmosfera. Els moviments caòtics de la marles formes incommensurables del ferm gel i la textura de la roca evoquen una natura en estat primitiu. Totes les formes prominents - ones, núvols, gels o roques - es representen amb un contorn fort. L'efecte és d'una gran deliberació, prestant a cada forma el seu pes complet. El model es repeteix fins a l'infinit. Aquesta serialitat és fonamental, l'ordre, la repetició i els patrons donen peu a un llenguatge visual que rendeix al paisatge un nou significat. Aigües suaus o agitades, excavades o tallades per les onades, congelades en forma d'iceberg, canvien de color amb el pas del temps. En la seva recerca d'un espai natural homogeni i minimalista, amb una diversitat mínima dels seus elements constitutius i l'absència total d'interferències humanes, crida l'atenció la intensitat de la senzilla composició, i la inquietant absència de qualsevol component d'una marina convencional, de qualsevol altre objecte o fet que puguin distreure l'atenció. Zamoyski renúncia a pràcticament tot menys a un malenconiós, lluminós buit del paisatge inhabitat.