La col·laboració que la ciutat de Girona va prestar al Parlament de la República de les Illes Marshall en les tasques de digitalització del fons sonor i audiovisual del Tribunal de Reclamacions Nuclears ha obtingut retorn. El Parlament –o Nitjela- de la República de les Illes Marshall ha emès una resolució “per expressar la profunda gratitud i apreciació del poble de la República de les Illes Marshall al poble, l’alcalde, l’Ajuntament i l’Arxiu Municipal de Girona, per proveir assistència experta en la digitalització dels documents d’àudio i vídeo dels processos de Tribunal de Reclamacions Nuclears (...)”.
En relació amb els fets, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha explicat que “és un orgull per a la ciutat haver contribuït de manera solidària a la preservació de la memòria i la cultura d'un poble pacífic, com és el de les Illes Marshall, castigat injustament durant la Guerra Freda”.
La relació entre la República de les Illes Marshall i la ciutat de Girona va començar l’any 2012, quan es va signar el conveni pel qual l’Arxiu Municipal de Girona es comprometia a digitalitzar els documents sonors i audiovisuals que havia generat el Tribunal de Reclamacions Nuclears durant els diferents processos que van tenir lloc a finals del s. XX i principis del XXI. Aquests processos pretenien determinar quines compensacions hauria de rebre el poble de les Illes Marshall per les proves nuclears que l’exèrcit nord-americà va efectuar en els diversos atols d’aquest estat del pacífic.
En total es van realitzar a la zona, entre 1946 i 1958, 67 proves nuclears que van tenir un efecte devastador en el medi natural i en la salut de les persones. Cal pensar que algunes de les bombes tenien una potència fins a 1.000 vegades superior a la llençada sobre Hiroshima a finals de la Segona Guerra Mundial.
La documentació sonora i audiovisual digitalitzada correspon als enregistraments de les declaracions dels advocats i dels testimonis i esdevé, per tant, una important prova testimonial dels fets. Els originals es troben enregistrats en cintes de casset i de vídeo, uns dispositius que, a més de ser obsolets, pateixen un ràpid procés de degradació que s’accentua en condicions de temperatures altes i humitat com les que tenen en aquesta àrea oceànica propera a la línia de l’Equador. Així doncs, la documentació corria el risc de perdre’s si no es digitalitzava urgentment.
Aquest procés es va fer al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona entre el 2013 i el 2016 i, un cop acabat, els documents originals van ser retornats a les Illes Marshall juntament amb una còpia digital. Per la seva banda, el CRDI conserva una altra còpia digital i ofereix accés als continguts a través de la seva
pàgina web.
La resolució del parlament del poble marshallès es pot llegir íntegrament en aquest
enllaç.
Podeu consultar més informació sobre la col·laboració o accedir al recurs web:
https://www.girona.cat/sgdap/cat/recurs_marshall.php
A la imatge, l’explosió d’un test d’una arma nuclear a l’atol Bikini (Micronèsia), el 25 de juliol de 1946.