La Fundació dels Ferrocarrils Espanyols, a través dels fons dels Museus de Madrid i Catalunya, vol donar a conèixer el paper de les dones en el món del ferrocarril al llarg de la seva història.
Una notícia publicada el 1929, a la revista Estampa, es feia eco amb una àmplia reportaje gràfica d'un esdeveniment insòlit: una estudiant d'Enginyeria Industrial de 20 anys, Pilar Careaga, conduïa una locomotora de vapor de la Companyia del Nord, sota el marc de les pràctiques obligatòries que havia de realitzar en l'assignatura de Ferrocarrils. Sin embargo, aquesta precursora mai va exercir-se com a maquinista ni com a enginyer, ja que es va dedicar a la política, si va ser la primera alcaldesa de l'Ajuntament de Bilbao.
Les veritables pioneres com maquinistes van ser 42 dones que van accedir a RENFE com a aspirants a ajudant de maquinista, sota el marc del primer Conveni Col·lectiu d'empresa de 1978, que reconeixia el "principi de no discriminació". A l'octubre de 1978, es va publicar una oferta d'ocupació destinada a cobrir 500 places d'ajudant de maquinista i 400 de factor. Va respondre a l'anunci 42.000 persones i, contra tot pronòstic, milers d'sol·licituds van ser de dones. Un mes més tard, el juliol de 1979, el Butlletí Oficial de les Corts Generals va publicar una interpel·lació en què es denunciava la discriminació que RENFE estava realitzant cap a les dones que aspiraven a l'ocupació. La raó era la vigència d'un Decret-Llei de 1927 pel qual es prohibia el treball nocturn femení i, per tant, això obstaculitzava la seva contractació, encara que havien obtingut una plaça en l'oposició. Per aquest motiu, 96 dones estaven en camí de convertir-se en ajudants de maquinista o factors.
El Museu del Ferrocarril de Madrid presenta l'entrevista realitzada a tres dels primers maquinistes que van ingressar a Renfe: Pilar Cordero, Gloria Esparza i Mª Carmen González. Corria l'any 1980 i 12 dones es van convertir aquest any en les primeres maquinistes, entre elles una de les persones entrevistades, i l'any següent van accedir a les altres dues.
L'entrevista forma part dels fons de fonts orals de l'Arxiu Històric Ferroviari, sota el projecte anomenat "La Veu del Tren" que va començar 19 anys recopilant testimonis de tots els àmbits del ferrocarril. Actualment són més d'un centenar de vint registres disponibles al Museu del Ferrocarril de Madrid.
Amb aquest projecte, el Museu del Ferrocarril de Catalunya vol reflexionar sobre la presència de la dona al ferrocarril, donar visibilitat, animar a les joves perquè s'incorporin i, a més, aportar un punt de vista de gènere en la seva narrativa. Per això va fer un anomenat a les dones del món del tren perquè enviessin fotografies de diferents èpoques de la seva trajectòria, en les quals es mostrés l'evolució de les seves tasques, i es creés una virtual exposició a YouTube. Es tracta d'una mostra oberta que, a partir del 8 de març, serà creixent i transformant durant tot el mes.
L'exposició permetrà conèixer millor les dones del món del ferrocarril i rendir-los un reconeixement públic. La seva presència ha estat clarament minoritària i aquest projecte contribuirà a donar-los protagonisme i, alhora, animar a més dones a participar en el gran projecte de mobilitat col·lectiva sostenible que suposa el transport ferroviari. Les imatges mostren l'evolució dels treballs que s'han realitzat des de la seva incorporació a la segona meitat del segle XX i permeten un acostament a una realitat poc coneguda i reconeguda com és la de les ferroviàries.
La Fundació dels Ferrocarrils Renfe ha convertit l'estació de rodalies de nous ministres, a Madrid, en una sala d'exposicions en què es podrà visitar durant el mes de març una retrospectiva fotogràfica, amb fons documentals procedents del Museu del Ferrocarril de Madrid, sobre la participació al llarg de la seva història de les dones al ferrocarril espanyol. L'exposició es va posar en marxa amb motiu del 8M, Dia Internacional de la Dona, i està relacionada amb el compromís de Renfe amb l'igualtat i la presència de les dones que, històricament, han estat discriminades en el ferrocarril.
Encara que durant la història l'ocupació en el ferrocarril no ha estat permeable per a les dones, aquestes han estat inevitablement relacionades amb l'activitat en l'entorn del tren. Durant dècades la participació de les dones es va limitar a incorporar a les empreses a veïnes o filles d'agents ferroviaris que, com a conseqüència d'un accident laboral, hagueren mort o quedat invalidos. Siempre que no hi hagués més morts en el nucli familiar.
Secretàries, guàrdies, netejadores, informadores, venedors de bitllets ... Eren els treballs que realitzaven les dones des dels començaments del ferrocarril i que es mantenen al llarg de les dècades.
Un mig del segle XX va ser quan les dones van arribar a formar part del personal administratiu, encara que les dones contractades en treballs auxiliars d'administració es van excloure automàticament en la promoció de l'escala administrativa i, en cas de contraer matrimoni, se les separava del servei per la prescripció de 'excedències forçoses per matrimoni'. I, gairebé a les darreres setmanes, es van incorporar les primeres dones a altres oficis com a factor de circulació o maquinista, representats en aquesta exposició amb la qual Renfe vol rendir homenatge a un col·lectiu històricament discriminat.
A la imatge, fotografia de la mostra de la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols.