Conferència de Pierre-Henri Gouyon sobre biodiversitat a MoraBanc

El dia 20 de març a les 19.30h. a la Sala d'Actes de MoraBanc, a l'av. Meritxell, 96, d'Andorra la Vella, el professor Pierre-Henri Gouyon impartirà una conferència titulada ‘Ressources génétiques et biodiversité’ sobre genètica i biodiversitat.  Gouyon va néixer el 25 de desembre de 1953. Admès a l’Agro (Institut Nacional Agronòmic París-Grignon, avui AgroParisTech) l’any 1972, esdevé enginyer agrònom l’any 1975, obté un doctorat de tercer cicle en ecologia a la Universitat de Montpeller l’any 1976 i passa una tesi de doctor enginyer en genètica a l’Agro l’any 1978, una tesi de doctorat d’estat en ciències a la Universitat de Montpeller l’any 1982 i un DEA en filosofia a la Universitat de Lletres de Montpeller l’any 1984. Ofereix moltes conferències sobre temes relatius a l’evolució, la genètica, l’ecologia, la biodiversitat i la bioètica. Està molt implicat en debats sobre les relacions ciència-societat en general. Essencialment, es preocupa d’una banda per les conseqüències socials de la teoria neodarwiniana de l’evolució sobre la nostra percepció del que és viu i, d’altra banda, de la cultura de plantes transgèniques (Grenelle el 2007, Conferència de ciutadans el 1998, Consell Econòmic i Social el 2002, debats amb parlamentaris –francesos i europeus‒ i experts, Comissariat General al Pla, Consell d’Anàlisi Econòmica, conferències a diversos llocs de França i en altres països –Itàlia, Ucraïna, Romania, Tunísia, Dinamarca, el Canadà, els Estats Units, el Japó, l’Equador, Bolívia...‒, entrevistes...). Es pot considerar que la ciència dona als humans un coneixement i una comprensió del món que els envolta o que genera progrés tècnic i riquesa. Segons la prioritat que s’atorga a aquestes dos facetes, la natura pot ser tractada com a tema d’estudi o com un enemic que s’ha de destruir. De fet, la ciència o, millor dit, la tecnociència contemporània no para de presentar-nos dos aspectes oposats de la natura, a vegades objecte complex i preciós, a vegades joc de Lego del qual podem canviar les peces quan volem. En aquest marc, la biodiversitat és massa sovint percebuda com una llista d’espècies. Aquesta representació, que correspon a una concepció predarwiniana del món viu, basada en el Gènesi i que forma part dels fonaments de la nostra cultura occidental, condueix a un enfocament cas per cas del manteniment de tal o tal espècie o, potser, de mostres de biòtops: solucions del tipus “arca de Noè”. Científicament, al contrari, sovint s’ha dit que “res en biologia no té sentit tret que sigui a la llum de l’evolució”. Tant si es tracta del que és una espècie o una cèl·lula o un ecosistema, de la biodiversitat o de l’organització del sistema circulatori, del sistema nerviós o dels òrgans de reproducció, del funcionament “normal” o de les malalties, com si es tracta de l’estudi dels humans o d’altres animals, plantes o altres branques de l’arbre de la vida, inclús evidentment els éssers vius que viuen amb nosaltres, que eduquem o cultivem, el que observem, el que estudiem, són els efectes de la història i els mecanismes de l’evolució.