Del 15 de març al 9 de juny de 2019, l'Espai d'Art Contemporani, al carrer Prim s/n, de Castelló acull l'exposició entre, hacia, hasta, para, por, según, sin. El títol d’aquesta exposició és una seqüència extreta de la llista de preposicions que algunes memoritzem a l’escola. Les preposicions semblen no tindre un valor semàntic autònom o complet i, no obstant això, donen forma al sentit d’una frase des d’intervals sintàctics aparentment menors. Sembla que tinguen menys potència que un nom o un verb, però llegits l’un darrere de l’altre semblen just això: potència. Són una successió d’arrancades, d’espentes, de pulsions, de desitjos que fins i tot no saben a què es dirigeixen o entre quines dues coses faran de plec. entre, hacia, hasta, para, por, según, sin s’ocupa d’allò que el que és menor fa al que és major. L’exposició està dedicada a les posicions intermèdies —pre-posicions, post-posicions, quasi-posicions— entre posicions estables i llegibles. És fruit d’una fixació pels lapses borrosos que envolten la terra ferma de la nitidesa. Es deté en el que succeeix entre una decisió i la següent, en particular quan les separa un imprevist. Quan en la trajectòria prevista, de sobte, s’intercala un tall, un buit, una bifurcació. En alguns casos el tall s’assembla a un accident, com en les obres de Marc Vives o Rossella Biscotti. En uns altres s’assembla més a un cantussol que insisteix a rondar-nos de manera que afecta el que fem, com va fer Gordon Matta-Clark al llibre de María Salgado. I a vegades, amb sort, el tall és plaent i és llavors molt fàcil deixar-se moure per això, com el que va donar lloc a la pel·lícula d’Alex Reynolds. En qualsevol cas, el que subratlla l’imprevist és un plec entre l’agència i la paciència. Entre el que voldríem veure passar i el que ens passa. L’exposició observa pràctiques pacients; obres que treballen amb el que les treballa. Amb els Rossella Biscotti, Manon de Boer & Latifa Laâbissi, Valentina Desideri & Stefano Harney, Fernando Gandasegui, Jon Mikel Euba, Quim Pujol, Alex Reynolds, María Salgado i Marc Vives, i comissariada per Anna Manubens.
A la imatge, obra de Marc Vives.