La Sala Parés recorda la mostra "París a Parés À la recherche de la Ville Lumière"

La Sala Parés recorda la mostra París a Parés À la recherche de la Ville Lumière, comissariada pel Dr. Sergio Fuentes Milà, amb onze pintures que es poden visitar a l'Espai Memòria. Una fita que no podem deixar d’esmentar és la magnífica i històrica exposició que la Sala Parés organitzà a París a finals de 1956. En aquesta ocasió, la relació “París a Parés” es donà en la direcció inversa: “Parés a París”. La mostra consistí en una col·lectiva titulada Onze peintres catalans d’aujourd’hui, i tots els expositors eren els artistes habituals més reconeguts de la programació de la galeria catalana: Rafael Llimona, Alfred Sisquella, Josep Amat, Ramon de Capmany, Domènec Carles, Rafael Durancamps, Manuel Humbert, Mallol Suazo, Josep Mompou, Pere Pruna i Joan Serra. De tots, molts d’ells havien experimentat la vida de París i havien utilitzat la ciutat del Sena com a tema de les seves obres i com a punt d’inflexió en les seves trajectòries (entre d’ells, cal destacar Durancamps, Mompou, Amat, Humbert o Pruna). No obstant, les seixanta-sis obres portades a París per a l’exposició en qüestió abordava, sobre tot, paisatges catalans, amb preeminència de temes barcelonins, així com bodegons i figures. La pintura de caràcter realista produïda a Catalunya fou presentada a la capital francesa sota la marca de Sala Parés. Sobre això, Joan Anton Maragall Noble remarcava el propòsit i objectiu de l’exhibició de Can Parés a París: “mostrar una selecció d’obres de pintors catalans que seguien una línia molt al dia però sustentada pel realisme, en un moment en què no era aquesta la tendència general de les exposicions a la capital francesa. L’exposició es presentà a la Galerie Paul Ambroise (6, Rue Royale) situada entre la Place de la Concorde i el temple de La Madeleine. Tingué una durada considerable, essent inaugurada al mes de novembre de 1956 i es prolongà fins a finals de gener de 1957. L’èxit fou considerable i la mostra marcà un dels atractius i notes diferencials de la temporada artística de la Ville Lumière. Cal advertir que l’exposició fou apadrinada i recolzada fortament per la colònia espanyola de París. De fet, la inauguració fou presidida per José de Rojas Moreno, l’ambaixador d’Espanya a França. L’èxit fou rotund i la majoria de peces exposades foren venudes a col·leccionistes d’arreu del món, sembla que sobre tot francesos i alemanys. A més, fou visitada per personalitats mediàtiques del món de l’espectacle com les actrius Glòria Swanson i Ingrid Bergman, així com personalitats polítiques com el príncep Juan Carlos de Borbó i diversos diplomàtics internacionals afinats a París. El catàleg recollia una selecció de les obres presentades, combinades amb algunes notes biogràfiques dels artistes i petits comentaris del tipus de pintura que produïen. El pròleg fou redactat per Jean Cocteau (1889-1963). Es tracta d’un text breu però directe, on el cineasta i novel·lista francès celebra que “L’Espagne est un pays de peintres”, i el que més destaca és la passió dels nostres artistes i la vida que transmeten: “natures qui vivent avec passion”. A la imatge, Rafael Durancamps, "Capea en Cuenca".