Exposició sobre relació de Picasso amb els exiliats a França al Museu Les Abattoirs

El Museu Les Abattoirs, al 76 allées Charles de Fitte  de Toulouse acull una gran exposició centrada en la relació de Picasso amb els artistes espanyols exiliats a França. Hi participen més de 60 artistes, entre ells, Óscar Domínguez, Remedios Varo, Julio González o Joan Miró. La mostra exhibeix una trentena d’obres de Picasso, a més d’un centenar de fotografies i arxius, tots inèdits. El projecte s’emmarca dins del 80è aniversari de La Retirada. El museu Les Abattoirs de Toulouse presenta l’exposició Picasso i l’Exili. Una història de l’art espanyol en la resistència, amb el patrocini del Museu Nacional Picasso de París i amb el suport de Acción Cultural Española, AC/E, que es podrà veure del 15 de març al 25 d’agost de 2019. Es tracta d‘una gran exposició que, en el 80è aniversari de l’exili republicà, La Retirada, explora en profunditat com l‘agitació històrica i personal de l’exili va afectar a Picasso i a altres artistes coetanis. Picasso i l’exili obre un programa d’exposicions titulat Vaig néixer estranger, que gira entorn a l’exili en la història i que tindrà lloc a la regió d’Occitània al llarg de tot l’any; i pren el relleu de la mostra Guernica del Museu Picasso de París dins del marc de Picasso-Mediterrani 2017-2019.  A partir del monumental teló creat en 1936 per un decorat teatral i titulat La Dépouille du Minotaure en costume d’Arlequin, cedit per l‘artista en 1965 a la ciutat de Tolosa, en aquells dies capital francesa de l‘exili espanyol, l’exposició es desenvolupa en tres espais de Les Abattoirs que ocupen des del el soterrani fins a la primera planta. Es mostra en primer lloc una trentena d’obres de Picasso (pintures, dibuixos, gravats, escultures i llibres), a les quals se sumen més d’un centenar de fotografies i arxius inèdits, en particular arxius personals de Pablo Picasso conservats en el Museu Picasso de París. La mostra aborda també el tema de la resistència cultural, artística i humanista contra la dictadura franquista: es van organitzar exposicions militants d’artistes exiliats des de París fins a Praga passant per Tolosa, i van sorgir comitès de suport. I finalment i com a tancament, un apartat contemporani que engloba apropiacions del Guernica com a obra pacifista i intervencions artístiques sobre l’exili amb una vintena d’artistes. Aquests artistes revelen la importància de Picasso en la transmissió del missatge de llibertat artística i individual, mentre uns altres aborden el tema de l’exili en l’actualitat.