El primer llargmetratge de l'artista visual Amparo Garrido, "El silenci que queda", ha estat seleccionat per formar part de la secció de Llargmetratge Documental de la Vigesimosegunda edició del Festival de Màlaga Cinema en Espanyol. Aquesta pel·lícula, que s'emmarca en el gènere del cinema d'autor, serà estrenada mundialment en aquest certamen el proper 18 de març a les 19:00 h al Cinema Echegaray.
El film part de la trobada de l'artista amb un ornitòleg cec des dels 6 anys i capaç d'identificar el cant de 200 espècies d'aus. Amparo arriba a ell a través d'una retallada de premsa que el seu millor amic, Joan Carles, el va deixar a la bústia unes setmanes abans de morir.
Joan Carles, que la coneixia bé, sabia que a ella li fascinava sortir al camp i tancar els ulls. Amparo, va sentir que el seu amic li estava deixant un encàrrec, convidant-la a una trobada colpidora amb la bellesa a partir de dues formes d'apropar-se al món: la mirada i l'escolta.
Això la va portar, entre altres llocs d'Andalusia, a la Janda, a Cadis, per endinsar-se en un món d'éssers alats de la mà de l'ornitòleg José Carlos Sires que, amb la seva discapacitat inspiradora li ensenya a veure els ocells d'una altra manera. Així, la pel·lícula mira a la natura amenaçada pel canvi climàtic, a la biodiversitat i a com els éssers humans vivim d'esquena a tot això.
Però més enllà d'això, el llargmetratge parla del dol i el seu restabliment, de la solitud, del viatge, del silenci que es queda quan un ésser estimat mor. En aquest projecte, l'artista visual continua aprofundint en temes que són centrals en la seva obra: la comunicació no verbal, la relació amb "el animal, la ceguesa, la manca", la recerca de la veritat subjectiva, l'atzar i / o l'inconscient.
La pel·lícula està estructurada en base als àudios WhatsApp que es van enviar ella i José Carlos al llarg de dos anys. Des del principi, Amparo va veure clarament que aquí hi havia una pel·lícula i els va anar guardant. Després, al costat d'Ana Pozo, la muntadora, es va anar editant aquest llargmetratge sense guió, aconseguit a través de "tancar els ulls", escoltant el material que anava emergint al llarg dels viatges, al principi amb José Carlos Sires i, més tard, ella sola.
Per Amparo, l'ornitòleg ha resultat ser un regal enviat per l'amic més estimat, en el moment precís, sense imaginar-se que una persona cega la ensenyaria a veure.
Amparo Garrido és una artista visual que treballa amb fotografia i vídeo. Ha rebut importants premis i realitzat múltiples exposicions nacionals i internacionals. La seva obra es troba en importants col·leccions com la del Museu Reina Sofia (MNCARS), entre d'altres. "El silenci que queda" és el seu primer llargmetratge.
Dins la seva filmografia, abans ha fet diverses peces de videoart: "Sobre l'escolta" (2009), "Esbrinant olives" (2009), "Remanecer" (2008) i "No diguis res" (2006).