El dia 19 de març a les 19h. a la Biblioteca Roca Umbert, Descobrint els clàssics, un club de lectura autogestionat per un grup de joves majors de 17 anys que llegeix per primer cop els clàssics. El dia 21 a les 19.30h., tindrà lloc la presentació del llibre Nopic d'Andrés Galeano, presentat pel crític d'art i comissari Jorge Luís Marzo. El llibre que recull una col·lecció d'imatges digitals trobades a internet que sorgeixen per representar que no hi ha imatge. Activitat paral·lela a l'exposició Afotos. El dia 23 a les 22h., a la Sala de Concerts NAU B1, concert de Pau Vallvé i Jordi Lanuza. Pau Vallvé, autor de conegudes músiques d’anuncis i pel·lícules, torna als escenaris amb un nou disc, el 16è de la seva carrera i el 5è signat sota el seu nom. Presentarà en viu el seu nou disc “Life vest under your seat”, el cinquè que signa amb nom propi i amb 12 noves cançons en català, que apareixerà de nou autoeditat el dia 25 de gener. El concert forma part de la seva nova gira, que serà elèctrica, amb banda, i en la qual no només sonaran les noves cançons sinó que també hi haurà espai per a les peces més destacades de la seva discografia anterior: Diguem blat!; Benvingut als Pirineus, Un gran riu de fang, Amic dels cirerers o Per sempre. I fins al 7 d'abril de 2019, a l'Espai d'Arts, podrà veure's l'exposició Afotos, d'Andrés Galeano, que indaga sobre el concepte de no-foto. Què és una no-foto? Quines formes pren una afoto al hiperfotogràfic món contemporani? El concepte de afoto vertebra i travessa molts dels projectes de Galeano i per primera vegada es desplega en una exposició que recull obres dels últims cinc anys. A través d’un recorregut per set sèries fotogràfiques, aquest projecte reflexiona sobre la representació de la no-foto digital (No-pic), les fotos dels inicis / final de rodet que mai van ser positivades (XXA-XXA-00- 00A-0A), els gats d’internet (All My Friends ‘Cats), les restes de les fotos de carnet que es llencen a les escombraries (en l’acte), els embalsamats Photoshop per les fotos del cementiri (la foto eterna), l’arxiu fotogràfic de núvols de l’antic Servei Meteorològic de Catalunya que va ser segrestat i maltractat pel franquisme (fons perdut de núvols) i, finalment, a manera de rèquiem, sobre les malalties de la imatge, ja siguin analògiques o digitals (patologies de la imatge – de la A a la Z). Afotos mostra, doncs, diverses formes que pot adoptar una no-fotografia. Col·lecciona moments en què apareix un buit, exhibeix fotos flirtejant amb el no-ésser, negant-se a si mateixes i, en definitiva, posa a la llum la intrínseca relació de la fotografia amb la vida i la mort amb afany de transcendir l’instant .
A la imatge, Pau Vallvé.