La Xina A.R.T presenta "Antologies contemporànies"

La Xina A.R.T. inaugura el 30 de març a les 19.30 h.  l'exposició Antropologies contemporànies de Pepe Beas i Alejandro Mañas. La mostra es podrà visitar fins a l'11 de maig, Antropologies contemporànies se'ns presenta com un diàleg entre dos artistes, Pepe Beas (Córdoba, Argentina, 1955) i Alejandro Mañas (Castelló, 1985). Ambdós han treballat, a vegades de forma divergent i altres concomitant, el fet espiritual de l'art. Les seves dues visions poden apropar-se fins l'entortolligament o divergir a distàncies siderals. Gairebé com ho poden fer l'Art i l'Antropologia. Ambdós camps contribueixen als modes de pensar allò visual i ens ajuden a comprendre el món. Ambdós (disciplines i artistes) aprofundeixen en la mirada sobre l'altre i la seva cultura. Antologies contemporànies és una invitació a la pausa, a la reflexió, feta per dos artistes que ens ajuden a mirar i comprendre aquest món estrany, com un silenci irreal i feréstec enmig de les serres del Maestrat. Pepe Beas es val del mite de Runa Uturunco per reflexionar i reinterpretar conceptes tan antics com el propi món: el mal, l'ànsia de poder, la immortalitat. Ho fa amb un treball tan exquisit a nivell formal com rigorós a nivell d'investigació (religiosa o històrica). El protagonista de la seva obra, un vell bruixot quítxua, savi i experimentat, que empra cada retall de la seva pell i la seva corporalitat per crear un ésser nou, més potent, fort i vigorós, més bestial, és potser també un avatar del propi creador, la condició del qual l'aboca a un perpetu estat de regeneració. Alejandro Mañas, per la seva banda, sempre ha treballat a la recerca de respostes filosòfiques a les grans qüestions, des de la mística i la renovació espiritual. Un recent viatge a Colòmbia l'ha posat en contacte amb tribus que entenen la natura i el cel com a déus o, dit d'una altra manera, com a camins de coneixement ancestrals. La seva obra s'impregna, ara més que mai, del concepte Natura, com a mitja de recerca, trobada i respecte. El seu treball experimental és com una porta lluminosa que hem de travessar per arribar a l'interior de la nostra pròpia ànima.