Ponsatí, Matamoros, Museu de Lleida i COAC Catalunya, premis Nacionals de Cultura

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha reconegut enguany amb el Premi Nacional de Cultura la tasca de sis personalitats del país —Maria Bohigas, Jaume Cabré, Josefina Matamoros, Clara Peya, Josep Ponsatí  i Carme Ruscalleda— i de quatre entitats —el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, la Federació d’Ateneus de Catalunya, Litterarum Móra d’Ebre · Fira d’espectacles literaris i el Museu de Lleida. Els premiats destaquen per la singular empremta que han deixat en disciplines com ara la literatura, les arts visuals, la música, el patrimoni, l’arquitectura i l’urbanisme, la cultura popular i la gastronomia, incorporada per primer cop als Premis. La cerimònia tindrà lloc el dijous 4 de juliol al Teatre L’Artesà del Prat de Llobregat, a punt de reobrir les seves portes. L’edifici modernista més emblemàtic de la ciutat, construït el 1919, ha estat en desús des del 1988. Els Premis Nacionals de Cultura celebren el 2019 la 44a edició i per onzè any consecutiu són concedits pel plenari del CoNCA (actualment format per Carles Duarte, David Albet, Mercè Gisbert, Pilar Parcerisas i Isona Passola). En els premiats d’enguany hi conflueixen l’excel·lència i la innovació, així com una visió integral del territori —de la Catalunya Nord a les Terres de l’Ebre, de Barcelona a Lleida— i una àmplia representació generacional. Reconeixen exponents de la nostra cultura popular i també de l’avantguarda artística, i reivindiquen el paper fonamental de la dona en la nostra vida cultural. Veus literàries En l’àmbit literari, els Premis distingeixen l’editora i traductora Maria Bohigas, continuadora del llegat del seu avi, Joan Sales, i la prolífica trajectòria de l’escriptor Jaume Cabré, autor d’una obra narrativa de gran rigor en la qual destaquen títols com Senyoria (1991), L’ombra de l’eunuc (1996), El sentit de la ficció (1999), Les veus del Pamano (2004) o Jo confesso (2011). Per construir un espai on conflueixen literatura i espectacle en totes les seves disciplines, des de les arts escèniques fins a les musicals, prenent com a eix la llengua catalana, el CoNCA també reconeix Litterarum Móra d’Ebre · Fira d’espectacles literaris amb el Premi Nacional de Cultura. Ponts artístics El 4 de juliol rebran la màxima distinció del país en l’àmbit cultural dues veus reconegudes per la seva contribució a l’art internacional i a la construcció de ponts amb altres territoris: Josefina Matamoros, ambaixadora a la Catalunya Nord de l’art català d’avantguarda, ho ha fet al capdavant de projectes culturals a Perpinyà i Cotlliure i com a directora del projecte del Musée d’art moderne de Céret, i l’escultor Josep Ponsatí, amb vincles amb París i Nova York, va introduir el minimalisme escultòric a Catalunya amb les seves singulars peces inflables de dimensions monumentals integrades al paisatge. Innovació en la gastronomia i en la música Per reconèixer la innovació, els Premis distingeixen la compositora i intèrpret Clara Peya, veu transgressora capaç d’hibridar la música de cambra, el jazz, el pop i l’electrònica, fidel al seu piano i compromesa amb la llibertat d’expressió en escena. La gastronomia s’incorpora enguany als Premis amb una veritable ambaixadora de la cuina catalana arreu del món, Carme Ruscalleda, capaç de combinar l’avantguarda i la tradició culinària del nostre país des de la reivindicació del producte arrelat al territori. Patrimoni i identitat compartida Tres entitats que han contribuït a la construcció del país amb la conservació i difusió del nostre patrimoni artístic i de la nostra identitat compartida completen la nòmina de premiats el 2019. El CoNCA reconeix l’extraordinària tasca del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que ha permès prestigiar el nostre patrimoni arquitectònic i urbanístic i consolidar un arxiu de referència en l’àmbit nacional i internacional; laFederació d’Ateneus de Catalunya, canalitzadora de la llarga i valuosa tradició ateneista catalana en la defensa de la cultura i la llengua pròpies, i el Museu de Lleida, premiat pel servei que fa al territori i la rellevància de la seva col·lecció, fruit de la concentració i la fusió de béns arqueològics, col·leccions antigues i art de diverses disciplines i objectes artístics. El desè aniversari del CoNCA (2009 – 2019) El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), inspirat en el model anglosaxó dels arts councils, es va crear el 13 de març de 2009 com a resposta a una reclamació del sector cultural del país. Té la missió de vetllar pel desenvolupament de l’activitat cultural i artística a Catalunya, assessorar el Govern en el conjunt de la política cultural, i organitzar i avaluar la política de suport i de promoció de la creació artística. Al llarg d’aquests deu anys, el CoNCA, que ha viscut una reformulació competencial, ha dut a terme una labor de reflexió crítica i de prospectiva sobre les polítiques culturals a través de l’informe anual de la cultura i de les arts, i amb una acció que ha incidit sobre les condicions professionals dels qui treballen en el sector cultural amb l’Estatut de l’artista, ja en marxa al Congrés dels Diputats, així com sobre el model d’ensenyaments artístics, els reptes i els efectes de la digitalització o la implicació de la societat civil en el finançament de la cultura, l’impuls del mecenatge. També ha establert una metodologia pròpia d’avaluació estratègica dels equipaments culturals. A la imatge, els guardonats amb els membres del CONCA (Foto Lourdes Aguirre).