El Museu Nacional d'Art de Catalunya ingressa "Dona amb les seves parts" de Roser Bru

L’artista, exiliada a Xile des del 1939, és una referència en el treball sobre la representació de la feminitat. El Museu Nacional ha ingressat l’obra de l’artista Roser Bru “Dona amb les seves parts”. Aquest quadre és un dipòsit de la Generalitat de Catalunya en el marc de la formació de la Col.lecció Nacional d’Art Contemporani, dins el Pla Integral de les Arts Visuals. L'obra forma part del procés de treball que realitza el Museu Nacional en els darrers anys per construir la col·lecció de postguerra. La feminitat i les seves representacions van ser una de les preocupacions essencials d’aquesta artista de postguerra. Roser Bru (Barcelona, 1923) s'ha convertit en un dels grans noms de l'art xilè al segle XX. Va arribar a aquest país el 1939 a bord del vaixell Winnipeg, amb el viatge de rescat dels exiliats que va organitzar Pablo Neruda. Aquesta empremta de la Guerra Civil i de l'exili, juntament amb una catalanitat irrenunciable, ha estat fonamental a la vida i l'obra de Bru i es comença a manifestar com a tema central a partir de 1973, quan el cop d'estat de Pinochet conflueix amb la tràgica història espanyola. Bru lligarà imatge, testimoni i denúncia en una proposta pictòrica que empra els recursos de l'avantguarda i l'experimentació comunicativa, i en la qual combina  el retrat i la composició abstracta de manera sorprenent i eficaç. Per a una artista que treballa a partir de l’experiència i el compromís amb el present, la història política no podia ser l'únic objectiu. Hi ha un altre gran tema en Bru, que la va ocupar especialment als anys seixanta, però que no va abandonar mai: la dona i la condició femenina. L’obra que ara ingressa al Museu Nacional té les qualitats de solemnitat i potència plàstica que són pròpies del treball d’aquesta artista. La frontalitat i la seva voluptuositat remet a les famoses estatuetes femenines de la prehistòria i transmet una sensació d'energia, de potència. És una figura totèmica, misteriosa i alhora carnal, que manifesta una determinació disposada a resistir els embats de la història. Està datada a l'històric any 1968, i coincideix amb l’auge de la reivindicació feminista. En aquest sentit, aquesta obra se suma a les d’altres artistes recentment incorporades a la col·lecció, com ara Mari Chordà, amb el seu Autorretrat embarassada, Maria Girona, amb el Retrat d’Isabel Garriga (1958), o Sílvia Gubern, amb Cosmo (1973).