Notícies

Josep Manuel Rueda: "L’accessibilitat al patrimoni està canviant, i un dels canvis més profunds són les presentacions 3D”

Rueda en el seu despatx del Palau Moja de Barcelona

Mercè Alsina. Foto: Job Vermeulen barcelona - 29/01/21

Josep Manuel Rueda Torres (Arbúcies, 1957) és director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural des del juny del 2018. Llicenciat en arqueologia i doctor ‘cum laude’ per la Universitat de Girona, va ser director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, del Museu d’Art de Girona, del Museu Etnològic del Montseny i de l’Arxiu Històric Municipal d’Arbúcies. També va ser subdirector de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic de la direcció general de Patrimoni Cultural. Ha coordinat un centenar d’exposicions i ha realitzat diversos projectes mu-seològics; a més, ha codirigit excavacions arqueològiques i prospeccions. En l’àmbit associatiu, va ser secretari i president de l’Associació de Museòlegs de Girona, president de la junta gestora de l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya i vocal de la primera junta de l’Associació de Museò-legs de Catalunya. També va ser membre del Consell Nacional d’Arqueologia i Paleontologia de Catalunya i de la Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia.

– Què fa l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural?

– L’agència està adscrita a la direcció general i n’ha de seguir les directrius polítiques i tècniques. El que fa és gestionar, en primer lloc, tot el patrimoni propi de la Generalitat, el patrimoni cultural, ja siguin monuments, museus o jaciments arqueològics i, després, tota una sèrie de programes de difusió, comunicació, turisme i docència a tot el país, com ara les jorna-des europees del patrimoni, amb la intenció de donar servei als professionals. També es dedica a l’explotació de recursos del patrimoni propi.

– Quines línies d’actuació ha prioritzat?

– Intento imprimir una línia molt de proximitat. Estem preparant un programa sobre el Bar-roc, un sobre el Pirineu i un programa de digitalització 3D, que anomenem Giravolt.

– Què vol dir la gestió de proximitat?

– El programa sobre el Pirineu seria un bon exemple d’intentar fer una gestió propera al territori, que es fa de mutu acord amb aquest. Tot i que encara és un futurible, la idea se-ria treballar conjuntament amb artesans, gestors de museus, gestors de patrimoni, gestors turístics, etc. Es tracta de programes molt transversals i amb una participació molt important del territori. D’una altra manera tampoc no funcionaria. El que volem fer és un projecte de dinamització del territori, en els àmbits turístic i econòmic, que sigui un tractament integral: aspectes de natura, de cultura immaterial, cultura material, patrimoni arquitectònic, festes, art, etnologia, i també incloure-hi l’artesania. Tot això, que és essencial per al territori, s’ha de recollir, ordenar-ho i plantejar-ne la gestió.

– Hi ha també un programa sobre el Barroc, com s’ha plantejat?

– Hi ha molt Barroc a Catalunya, una altra cosa és que s’hagi valorat. El projecte consta de dues parts, una que gestiona més directament la direcció de Patrimoni, que seria el Barroc a tot Catalunya, amb un museu central del Barroc a Manresa. La part que gestionem des de l’agència seria un aplicatiu del Barroc a la Catalunya Central. Per què? Perquè és la part que conserva un patrimoni barroc més important identificat. El paisatge no ha diferit gaire del de l’època, hi ha temes artístics però també de bruixeria o bandolerisme, a més de temes històrics, com ara les ciutats cremades, que van tenir un gran impacte a la zona.

– Què aporta la digitalització?

– L’accessibilitat al patrimoni està canviant, i un dels canvis més profunds són les presentacions 3D. Es fan amb un núvol de punts que permeten enquadrar, girar, veure els edificis de tots cantons. També hem començat a fer-ho amb objectes. La idea seria, en un temps pru-dencial, posar a l’abast de la ciutadania, tant general com escolar, tota una sèrie de presentacions 3D perquè tinguin un accés més directe al patrimoni.

A més, també és útil per a la recerca, perquè permet veure més amb detall que l’observació a simple vista. Per exemple, en el Davallament d’Erill la Vall, mostra com part de l’escultura aprofita un tronc sencer i informa com s’ha anat construint aquest davallament, això s’ha vist ara que s’ha fotografiat tot.

– Com ha afectat la pandèmia el turisme?

– Treballem estretament amb la direcció general de Turisme per difondre el patrimoni i, per la Co-vid-19, aquest estiu hem fet una campanya per incentivar la visita al patrimoni amb seguretat. Hem fet divulgació de rutes territorials, que es poden fer en un o dos dies i que no impliquen interacció amb altres grups ni grans desplaçaments, com ara la de les Cases d’indians, la del Barroc o la de la Catalu-nya Central. El turisme interior ha compensat el forà.

– Quines actuacions de restauració s’estan fent, actualment?

– Una de molt important que es va acabar a l’abril és el conjunt del retaule del Miracle, un retaule barroc. A la catedral de Tortosa s’ha fet la restauració de la marededéu de la Cinta, que es va presen-tar al setembre, o l’orgue de la catedral de Tarragona. També s’ha desencallat el tema de les obres d’Escala Dei, al Priorat, amb una inversió d’uns tres milions d’euros de fons de l’1,5%, del Feder i pro-pis. Es restaura tot el claustre major i l’església d’Escala Dei, amb la qual cosa ja serà un monument molt visitable. Van començar al maig d’aquest any i acabaran el 2022. Tenim en cartera la muralla d’Ullastret i el teatre romà de Tarragona, aquests dos en espera d’obtenir els recursos, i ja tenim a punt la remodelació del Museu d’Empúries. S’ha de posar a licitació, però ja hi ha els diners i aquest any es farà el concurs. I a la vil·la romana dels Munts es farà una coberta sobre el criptopòrtic, on es conserven les millors pintures al fresc d’època romana de Catalunya, aquesta també es tirarà enda-vant aquest any. I en cartera hi ha també les reformes al teulat del Museu d’Arqueologia de Catalu-nya de Barcelona.

– Quin suport es dona als professionals des de l’agència?

– Sempre fem dues o tres jornades sobre temes patrimonials, l’any passat en vam fer una sobre recur-sos de com fer 3D, també s’ha fet formació per a alumnes de FP, que ho incorporaran als seus mòduls en un aspecte experimental, que s’ha fet en centres de secundària de Lleida. També estàvem parlant de fer unes jornades sobre el tema de gestió de botigues... Són seminaris o workshops per actualitzar les activitats professionals, que segurament l’any vinent s’hauran de fer en línia.

– Quin paper hi juga l’art contemporani?

– Havíem pensat un programa que no vam desenvolupar per fer intervencions d’art contemporani en edificis de patrimoni. Però es fa alguna cosa en aquest sentit, per exemple a Vilabertran per la Shubertíada; amb el Bòlit de Girona el que fem és que ells encarreguen un parell d’exposicions a artis-tes contemporanis.

– Com afectarà el pressupost la Covid-19?

– Aquest mes ja tindrem la valoració final, però ja ens ha afectat. Teníem una primera estimació que va ser d’un milió i mig, que vam cobrir amb 800.000 euros que va assumir el departament i la resta va sortir de l’estalvi que va representar en llum, aigua i telèfon el teletreball. Però crec que s’ha de tenir esperança que la situació es redreci, perquè el Departament de Cultura ha llançat tot un seguit de propostes per dinamitzar i recuperar el sector, que, tot i la situació crítica, potser en sortirà reforçat.

Generalitat de Catalunya Agència Catalana del Patrimoni Cultura Josep Mauel Rueda Museus de Catalunya