L’ambaixada d’Espanya a Itàlia acull "Univers Miró", organitzada per la Fundació Joan Miró

Miró considerava l’art com a part intrínseca de la vida, amb atributs màgics que calia recuperar. Per assolir aquest objectiu no va dubtar a transgredir les convencions acadèmiques de la pintura i, com altres artistes vinculats amb el món surrealista, va buscar inspiració en les manifestacions artístiques primigènies, formalment simples i, tanmateix, carregades de connotacions sagrades.

Prenent com a referents l’art de la prehistòria, els mestres medievals i la cultura popular, Miró va voler anar més enllà de la representació mimètica de la realitat i va simplificar progressivament les formes fins a quedar-se tan sols amb allò que és essencial. Aquesta pràctica va donar lloc a un llenguatge de signes singular, que va cristal·litzar a principis dels anys quaranta, però del qual ja mai no es va despendre. En la seva obra, la nit, la dona, les constel·lacions, els sexes femení i masculí, l’escala de l’evasió o l’ocell es van convertir per sempre en expressions d’un univers de creació i renovació. Univers Miró incideix en el caràcter sígnic de l’obra de Joan Miró mitjançant una selecció concisa i acurada de pintures i escultures de la seva última etapa procedents dels fons de la Fundació Joan Miró.

El conjunt inclou les pintures de 1973 Personatge, ocell I, II i III, de composició simplificada, en les quals Miró amplia les imatges fins a ocupar pràcticament tot el llenç amb un gest enèrgic. La mostra es completa amb les escultures Dona, ocell i Dona, ambdues també de principis dels setanta, el títol i la composició de les quals es basen en el mateix vocabulari de signes.