Línia, ferro, tinta… Antoni Alcàsser i Miquel Gozalbo a la galeria Cànem

"Sempre em va agradar la idea que les paraules, que se suposa que són concretes, quan són parlades per una persona diferent en un moment diferent, poden acabar tenint un significat completament diferent."  Douglas Gordon Una característica definitòria respecte a l'enfocament que desgrana Douglas Gordon en aquesta cita és l’aguda sensibilitat cap al poder associatiu, real o potencial, en la descripció d'un lloc o d’un fet concret. Una característica específica d’aquesta nova era en la que l’allotjament d'imatges en línia, ha comportat haver de desenvolupar altres funcions més polifacètiques, que ens han facilitat l’intercanvi d’experiències sobre qualsevol classe de tema imaginable. Desdibuixats els límits i les categories de la representació artística, Antoni Alcàsser s’aproxima a reflexionar sobre aquestes qüestions generades al voltant de la postfotografia i circumscrites en un mosaic de píxels que remeten a una nova representació gràfica de tipus escriptural. Amb aquest efecte sembla voler articular la idea de Gordon respecte a l'operatiu artístic de com plantejar "un diàleg entre artista i espectador, amb obres dirigides a nosaltres d'una manera directa i que plantegen l'ús del “Jo”, “Vostè” i “Nosaltres” com a mecanismes d'interlocució. Des de vessants meteòricament diferents es desprèn la voluntat de subratllar la seva fascinació pel llenguatge com el seu potencial de significats, ambigüitat, foscor i d’altres. Miguel Gozalbo, en canvi, ens aporta molta més sensibilitat respecte al poder associatiu, sigui real o potencial, enfront de la idea de lloc com a tema determinant de la seva obra. Davant d’aquestes escultures, l’espectador se situa com a interlocutor d’un acte purament ascendent, mirar cap al cel , i que recorda l’estructura de la cúpula com una manera de voler tornar a reflexionar de nou amb el significat literal del concepte de «sublim», és a dir, “conjunt aixecat en l'aire d’alguna cosa”. Les fortes ressonàncies culturals i espirituals de la seva estructura, com les peculiars característiques en la seva signatura - bizantí, renaixentista o barroca – l’hi aporten un fort contingut simbòlic i una destacada ressonància espiritual. Un projecte conjunt, en el que tots dos es plantegen un clar exercici de síntesi en el reciclatge de les seves respectives mirades, protagonistes d’aquesta pèrdua de contorn i personalitzades en la voluntat de seguir defensant el dret a fer-se un lloc, per tal de tenir que conviure entre millions d’imatges. Suportar els estigmes de la manipulació digital com de la descontextualització del seu propi contingut, comportarà aquest darrer acte de rebelió personal enfront d’un treball modelat des del silenci, amb fermesa i voluntat, i forjat per l’empremta del temps.   Del 23 de gener al 27 de febrer de 2021 Canem Galeria, Antonio Maura, 6. 12001 Castelló de la Plana. Tel.964 22 88 79. M. 670 369 847 canemgaleria@gmail.com www.canemgaleria.com