L'Espai Cultura Fundació 1859 acull la mostra "Neandertals a Catalunya"

Des del 28 de març al 16 de juny de 2019, a la sala 1 de l'Espai Cultura Fundació 1859 podrà visitar-se la mostra Neandertals a Catalunya, organitzada per la Fundació 1859 Caixa Sabadell i el grup de recerca i innovació de la Universitat de Barcelona «Didàctica del Patrimoni, Museografia comprensiva i Noves tecnologies» (DIDPATRI). Neandertals a Catalunya actualitza de manera didàctica les darreres investigacions desenvolupades arreu sobre l’Homo neanderthalensis (o Homo sapiens neanderthalensis), una espècie que va ser el resultat d’un llarg període d’evolució a Euràsia de grups humans emigrats del continent africà ara fa entre 300.000 i 125.000 anys, seguint la línia Homo erectus / Homo heidelbergensis. El 1856, en una cova situada a la vall de Neander (prop de Düsseldorf, Alemanya), foren descoberts els fòssils que van permetre identificar-los. A Catalunya —on en els últims temps han aparegut fòssils que ens fan replantejar la presència d’aquesta espècie a casa nostra— hi ha dos jaciments que han proporcionat restes de neandertals: la cova del Gegant de Sitges i una antiga pedrera de travertí al Pla de la Formiga de Banyoles. La visió que tenim avui dels nostres avantpassats neandertals és molt diferent de la que teníem ara fa un temps: coneixem com eren, què menjaven, quina tecnologia empraven... I fins i tot tenim la certesa que compartim part de la nostra herència genètica. A l’exhibició també es responen qüestions com ara quin pensament simbòlic podien tenir, com era el seu entorn, o quines connexions tenim amb ells. Els neandertals disposaven d’un desenvolupat món simbòlic que denota una cognició enterament humana tal com demostren l’ús de pigments, la deposició intencional de certs cadàvers o la utilització d’ornamentació personal. Estudis recents indiquen que el motiu de la seva desaparició va ser l’absorció de la seva població per part dels nouvinguts Homo sapiens, que probablement eren molt més nombrosos. L’exposició, configurada a partir de mòduls, disposa de rèpliques, així com de continguts audiovisuals i tot un seguit de codis QR amb entrevistes als principals investigadors nacionals i internacionals.