Del 27 d’abril al 25 de maig de 2019, la galeria Antoni Pinyol de Reus acull l'exposició Bestiam de l'artista Martí Rom, formada per escultures en ferro i pintura collage. El crític d’art José Corredor-Matheos defineix l’obra de Martí Rom des de “un cert aire surrealista.” Partint d’aquesta idea, podem aproximar-nos al seu treball escultòric dins d’un concepte que va més enllà de la pròpia realitat, però això no impedeix que tinguem una opinió propera a la noció d’obra oberta, concepte atribuït al semiòleg italià Umberto Eco a mitjans dels anys seixanta , permetent que una obra, en aquest cas relacionada amb el món de l’art-ja que també servia des d’una òptica literària-, possibilita l’existència de diverses interpretacions. Martí Rom és un artista que des dels seus inicis se sent identificat amb emprar elements relacionats amb el reciclatge. Les seves escultures/objectes, ensamblades gràcies a l’aparició de materials com el ferro, la fusta, l’alumini, el plom, la pedra e inclòs, en determinats moments, amb el bronze, son els principals protagonistes de les seves creacions. El passat i més concretament els objectes vinculats amb la terra, o sia procedents de l’ambient rural - gracies sobretot a les seves vivències al poble del Baix Camp de Montroig del Camp, on a la joventut passà llargues temporades, li van servir d’inspiració en les seves escultures, moltes d’elles d’un gran contingut social. Al marge de l’escultura, també s’ha interessat per la pintura i el dibuix, encara que aquestes facetes no siguin tan conegudes pel públic, si són complementàries, sobretot pel seu contingut plenament conceptual. Respecte a l’exposició actual, l’artista tracta la temàtica del món animal des d’una perspectiva irònica, encara que plena d’imaginació i de delicadesa, en què les figures que apareixen: cavalls, gossos, peixos, ocells, cérvols, insectes- libèl·lula, mantis religiosa-, guineus o dracs, però també animals relacionats amb la mitologia, el cas del minotaure o del faune, es mostren propers a nosaltres. Les peces son de ferro, algunes d’elles oxidades o pintades. Les escultures son molt esquemàtiques, gairebé sense volum, pel que la fragilitat dels materials emprats origina una obra molt sensible, no només per l’ús dels mateixos, sinó per les propostes plantejades, ja que l’espai buit és ben evident, fugint de la solidesa aparent de l’escultura buscant la complicitat de l’espectador. També estan presents a l’exposició algunes pintures acríliques i d’esprai , on el collage, el frottage i l’esmalt accentuen la idea de transformar la realitat d’un univers dual entre indòmit i racional, però amb la idea de representar-lo de manera propera a l’existir un compromís per ensenyar al món les incongruències i desencerts d’una societat complaent en si mateixa i que obvia el que succeeix al seu entorn més immediat.
A la imatge, detall de l'obra "El cèrvol".