"El arte como laberinto", la gran retrospectiva de Pérez Villalta a la Sala Alcalá

"El arte como laberinto" és el títol de la gran retrospectiva que Guillermo Pérez Villalta (Tarifa, Cádiz 1948) presentarà a la Sala Alcalá 31 de la Comunitat de Madrid del 18 de febrer al 25 d'abril. Pintor, escriptor, dibuixant, gravador, dissenyador, gravador, dissenyador de joies i objectes, arquitecte, escenògraf, escultor i, en definitiva, com li agrada anomenar-se a ell mateix: artífex és un artista essencial per l'escena contemporània espanyola. Aquesta mostra, que està dirigida i comissariada per Óscar Alonso Molina, és la més gran (quasi un centenar d'obres) que s'ha dedicat a Madrid a l'autor i suposa un inusual recorregut, lluny de convencionalismes. A l'inici del projecte, el mateix artista va partir de l'estudi geomètric de la planta de l'edifici d'Antonio Palacios, que hauria d'acollir la mostra, traçant sobre el seu pla la divisió harmònica d'aquesta, tal com fa al principi de tots els seus treballs. Sobre l'esmentat estudi geomètric, va aixecar un laberint, que ha acabat convertint la sala en un recorregut que obliga a l'espectador a enfrontar-se als seus treballs de forma poc habitual, sense seguir una cronologia a un ordre temàtic, habituals en aquest tipus de retrospectives, que aquí són reemplaçades per altres suggeriments menys evidents. Com explica Alonso Molina "com correspon a tot laberint, l'ordre lineal és posat en crisis, sent substituït per les inesperades relacions en zig-zag que s'estableixen entre el centenar de treballs aquí seleccionats: unes vegades per proximitat o similitud, i altres per contrast o oposició; unes vegades evidents, altres vegades una mica fosques". Amb motiu d'aquesta mostra es publicarà un catàleg, que es configura més bé com "un llibre d'artista molt especial", en paraules del mateix Pérez Villalta. A més, la Sala Alcalá 31 oferirà activitats paral·leles a l'exposició com trobades amb l'artista i el comissari o visites guiades pel públic individual i grups. Guillermo Pérez Villalba (Tarifa, 1948), pintor i autodidacta, va passar la seva infantesa entre La Línea de la Concepció, Cádiz, Málaga, i es va traslladar amb la seva família a Madrid el 1958. Des dels primers anys setanta en què arrenca la seva carrera, i tot i que va estar sempre en aquell nucli dur de la Nova Figuració madrilenya junt amb Carlos Alcolea, Carlos Franco i Rafael Pérez Mínguez, l'artista ha mantingut la seva absoluta independència amb respecte els cànons i les modes imperants en el món de l'art. Una de les característiques més notables en el seu treball és la densitat de capes de sentit que se superposen, així com la capacitat de conjuminar en una mateixa obra fórmules i referències paradoxals. Cites cultes a l'art de totes les èpoques i latituds, iconografia pagana i religiosa, elements kitsch i imatgeria popular, arts ornamentals i aplicades… Tot té cabuda en el seu eclèctic i variadíssim món, des dels grans noms del Barroc i el Manierisme, a Dalí i Walt Disney, passant per Duchamp, la metafísica italiana, la psicodèlia o el pop.   Sala Alcalá Calle de Alcalá, 31, 28014 Madrid Telf. 917 20 82 51 https://www.comunidad.madrid/centros/sala-alcala-31