"Arranz-Bravo a Cadaqués" a la Fundació Arranz-Bravo

Fundació Arranz-Bravo de L’Hospitalet de Llobregat presenta fins al 23 d'abril Arranz-Bravo a Cadaqués. Cadaqués va tenir alguns moments àlgids en relació amb l’art del segle XX. La visita de Picasso el 1910 amb Fernande Olivier per la seva amistat amb el pintor Ramon Pichot i que va significar un esglaó important en la configuració del cubisme; més endavant, ja a final dels anys vint i principis dels trenta, l’exili de Dalí a Portlligat, expulsat de la família i refugiat amb Gala a la caseta de pescadors de Lídia de Cadaqués, el rodatge de L’âge d’Or amb Buñuel, la visita de Marcel Duchamp amb Mary Reynolds el 1933 per la seva amistat amb Dalí i l’ inici de la presència del món surrealista a Portlligat. Després d’aquestes visites i aquests moments fundacionals, Cadaqués visqué un moment d’esplendor als anys cinquanta, gràcies a Lanfranco Bombelli, arquitecte suís que s’hi establí el 1957 amb Peter Harden, on va obrir la galeria Cadaqués dedicada a l’art contemporani i va promoure una arquitectura minimalista, concreta, i el blau actual que domina les finestres de Cadaqués. Però també hi retornaren Marcel Duchamp i Man Ray, que hi estiuejaren del 1958 al 1968, acompanyats de Teeny i Juliet, als quals seguiren per amistat Richard Hamilton, Dieter Roth i convidats ocasionals com ara John Cage, Merce Cunningham, Kitaj o Hockey. Dalí, Duchamp i Bombelli eren els pols d’atracció de l’art internacional. Al mateix temps, una burgesia de Barcelona, culta i desinhibida, transformava cases populars en residències modernes amb la complicitat d’arquitectes com ara Federico Correa. Una nova generació d’artistes sorgida als anys seixanta hi trobà l’atmosfera vital i la llibertat necessàries per desenvolupar-hi una obra nova, rebel i rupturista, sovint impregnada dels nous corrents artístics com ara el happening i la novetat d’immediatesa de la fotografia polaroid. Entre aquests joves hi havia Eduard Arranz-Bravo, que ara presenta en una exposició la seva experiència artística a Cadaqués. Arranz-Bravo descobreix Cadaqués mentre feia el servei militar a Sant Climent amb Jordi Zendrera, la família del qual tenia casa a Cadaqués. Era el 1965, i dos anys més tard és acollit a casa de l’Antoni de Senillosa, dissenyada per Correa. El 1973 s’anima a comprar una fàbrica de sardines amb Bartolozzi, que és remodelada per Bombelli. A Cadaqués emprèn amistat amb Hamilton i Dieter Roth, que havien realitzat una obra conjunta, les Interfaces, avui dipositades al Macba. Una d’aquestes obres dedicades és una paròdia de la famosa pintura de Hamilton considerada l’inici del pop i titulada Just what is it makes today’s home so different? Una polaroid d’Arranz-Bravo ens dona la imatge de Hamilton a la seva piscina de Tarragona. A l’esquena d’aquesta amistat ja revalorada, Eduard Arranz-Bravo mostra la seva relació amical amb tots dos artistes amb un conjunt d’obra on queda palesa l’atmosfera estimulant i creativa que es vivia a l’estudi d’Arranz-Bravo en aquells anys, convertit en una mena de Factory a la manera d’Andy Warhol, que acollia des d’un col·leccionista alemany fins a un punky acabat d’arribar. El blau imposat per Bombelli va ser homenatjat al happening Cadaqués Intens Blau dissenyat per Arranz-Bravo i una altra acció memorable va ser Eclipse, amb Pepo Sol i Bigas Luna a la galeria Cadaqués. Però l’artista també ha dedicat moltes pintures amb la seva particular metafísica a Cadaqués, que són presents a l’exposició. Amb el temps, l’atmosfera divertida, vital i creativa s’esllanguí i Eduard Arranz- Bravo deixà Cadaqués el 1992, on s’havia establert el 1985, per construir un estudi a Vallvidrera. Ara és de l’opinió que “l’art actual a Catalunya no té estímuls, i això és terrorífic”. A la imatge, Arranz-Bravo a Cadaqués, el 1986.