Exposicions
L'evolució de la identitat femenina a través de més de mig segle d'imatges, al Museu Carmen Thyssen
bonart
màlaga - 01/04/19
El Museu Carmen Thyssen Màlaga, carrer Companyia 10, presenta la nova exposició temporal Perversitat. Dones fatals en l'art modern (1880-1950). La mostra, que es podrà visitar fins al 8 de setembre, plasma l'evolució de la identitat femenina a través de més de mig segle d'imatges d'artistes com Klimt, Modigliani, Van Dongen, Man Ray, Picasso, Dalí, Gargallo, Zuloaga o Romero de Torres, entre d'altres.
La Fundació Unicaja renova el seu compromís amb el Museu Carmen Thyssen Màlaga i amplia la seva col·laboració per a aquest exercici 2019, ja que el patrocini a aquesta temporal s'estén també a la Col·lecció Carmen Thyssen.
Perversitat. Dones fatals en l'art modern (1880-1950) es podrà visitar fins el proper 8 de setembre i recorre més de mig segle d'imatges protagonitzades per dones, en un període, entre finals del XIX i mitjan segle XX, en què la seva representació en l'art mostrarà, com a reflex de les realitats socials contemporànies, un canvi de paradigma, ja que el punt de vista exclusivament "masculí i misogin" s'enfrontarà al plantejat per la mirada femenina sobre la seva pròpia identitat.
Les 70 obres reunides en l'exposició posen rostre a altres tantes dones, anònimes o amb nom propi, reals o fictícies, mundanes o idealitzades que mostren la riquesa de punts de vista sobre el femení en l'art d'avantguarda. La mostra porta així a l'espectador des d'una imatge de l'actriu Sarah Bernhardt fins a les pintores de la Generació del 27 Maruja Mallo i Delhy Tejero, passant per femmes fatals bíbliques i literàries, muses d'artistes, com Gala Dalí o Kiki de Montparnasse, extravagants socialités (la marquesa Luisa Casati), maques espanyoles, dames burgeses, models inventades d'inquietants mirades, referents d'una nova moda en femení, com Coco Chanel, estudiants universitàries i unes terrenals venus dels baixos fons de la societat moderna.
Todas elles es presenten sota el signe d'una perversitat polisèmica: vinculada al pecat, la fatalitat i una sexualitat destructora en les femmes fatals finiseculars i de començaments del XX, ia la subversió de l'ordre patriarcal i hegemònic que des dels anys 20 es veu com una "amenaça", des de l'òptica masculina, i com una reivindicació conscient i emancipadora des de la de les noves dones que trenquen amb els estereotips i reclamen un espai propi a la societat i l'art.
De la bellesa perversa i maleïda la representació de la dona deixarà pas, doncs, a artistes que reivindiquen una nova forma de mirar i ser vistes. Així en la mostra és fonamental la presència de dones artistes com Suzanne Valadon, Olga Sacharoff, Maruja Mallo i Delhy Tejero, i de figures femenines trencadores i que van encarnar un tipus de dona avançada, autoafirmada i protagonista activa del seu temps, com les actrius Sarah Bernhardt i Greta Garbo, la dissenyadora Coco Chanel, i les artistes i muses Kiki de Montparnasse i Gala Dalí. Totes elles aporten noves visions de la dona des d'un punt de vista propi i femení o representen icones de modernitat i sentin les bases de la construcció d'una nova identitat femenina.
La selecció d'artistes compta amb alguns dels principals noms de l'avantguarda espanyola i internacional com Klimt, Modigliani, Van Dongen, Man Ray, Grosz, Picasso, Dalí, Gargallo, Valadon, Mallo, Zuloaga, Anglada-Camarasa i Romero de Torres, entre d'altres, que són presents a través d'una àmplia varietat de gèneres artístics: pintura, escultura, dibuix, gravat, fotografia i il·lustració gràfica; i de nombrosos estils que van des del simbolisme i l'art déco a les avantguardes internacionals (fauvisme, expressionisme, surrealisme) i l'art nou espanyol.
Des d'una mirada aliena a la pròpia, aquest relat coral que reuneix visions múltiples de la dona i el femení des de finals del XIX fins a mitjans del XX, es divideix en tres seccions que aborden, respectivament, la revisió del mite de la "dona fatal" , la representació de les dones de la nit i de la vida moderna ia una nova dona, activa, creativa i independent.
Les obres de la nova exposició provenen d'institucions i col·leccions franceses, suïsses i alemanyes com són el Centre Pompidou, el Nouveau Musée National de Mònaco; el MUba Eugène Leroy (Tourcoing), el Wallraf-Richartz Museum & Fondation Corboud (Colònia), l'Association des Amis du Petit Palais (Ginebra) o el Musée de Grenoble.
A la imatge, vista d'una de les sales de la mostra.
Et poden
Interessar
...
