"Les hores blanques", d'Amanda Fortuny al Casal Son Tugores

Del 5 d'abril a l'1 de juny de 2019, el Casal Son Tugores, a la Clastra Son Tugores, 2, d'Alaró, acull l'exposició Les hores blanques de l'artista Amanda Fortuny. Comissariada per Pilar Ribal, la mostra reuneix obres realitzades a Mallorca per Amanda Fortuny després del seu retorn des de Barcelona, exemplifica les influències, afinitats i eleccions plàstiques de la tradició de la qual l’artista forma part i, alhora, aquell element intangible que és distintiu de cada artista. Aquesta doble realitat de la tradició de l’art contemporani i la pròpia biografia flueix i es fusiona en les obres d’Amanda Fortuny. Aquesta potencial dualitat (que és també potència), es manifesta tant en una pintura que es complau amb la calidesa informal del pigment, com en la racionalitat de la geometria i la línia essencial que discorre pels seus dibuixos de “mantres” visuals en negre sobre blanc, formes possiblement analògiques d’una meditació, d’un buit mental que es formula a la manera de l’“escriptura automàtica”. En canvi, quan crea volums escultòrics, l’artista cerca les seves formes en la naturalesa i en les variacions antropomòrfiques que enllacen aquests treballs amb les seves obres anteriors dedicades a explorar la corporeïtat femenina. Parlem de les seves escultures-motlle obtingudes per contacte amb parts del seu cos (cap, espatlla, genoll, nas, peu...) i que al·ludeixen als prejudicis socials que pesen sobre la dona i al seu posicionament com a resposta a aquesta situació. Aquests aspectes socials i crítics es descobreixen en els títols d’aquestes obres més intimistes i personals, les quals dialoguen amb les altres obres damunt llenç i paper, mostrant altres vies d’investigació paral·leles en l’àmbit més “fred” de la geometria. Evidenciant els estats complementaris fruit de l’emoció i la raó, de l’après i el que es descobreix sense pretendre-ho, totes aquestes obres són, al cap i a la fi, una prolongació dels estats mentals i anímics, de les inquietuds i experiències que Fortuny tracta de resoldre, fixar o entendre amb l’ajut del seu quefer artístic, un llenguatge per mitjà del qual persegueix no tan sols construir la seva identitat artística sinó també créixer com a ésser humà. Les hores blanques són aquelles en les quals ens troben davant la responsabilitat d’assumir un repte (com omplir un full o un llenç en blanc) i hem de pensar molt bé quin ha de ser el primer traç. Són també aquells moments en els quals necessitem desconnectar de tot i decidir si fem un gir de cent vuitanta graus, si canviem de vida o seguim el flux en què ja nedem... “Blanques” són també les hores de la meditació i les que dediquem a navegar pels somnis, aquelles en les que ens deixem anar i deixem de pensar, les que ens fan oblidar les normes perquè només ens guia la intuïció. Per l’Amanda Fortuny artista tot va començar quan es va deixar dur per aquest buit seductor de les hores blanques i va mirar dins seu, per cercar tot seguit en la pràctica artística la força necessària per seguir endavant, per exorcitzar les ombres de la por, per conjurar en clau simbòlica les seves angoixes i el seu goig. És per això que la seva obra abriga aquest intens caudal de sentiments i tantes inquietuds... I és que, finalment, un artista és precisament un ésser humà que cerca respostes. Endinsar-nos en el treball amb tanta sinceritat, vocació i desig suposa, doncs, descobrir les seves ferides i les seves il·lusions, participar de la seva particular forma de mirar i interpretar la realitat. Ja ho digué Rilke, aquell poeta el pensament del qual encara ressona en els textos sobre art contemporani: “Estic aprenent a veure. No sé a què es deu, però tot penetra en mi més profundament i no es queda en el lloc en el qual solia acabar. Tinc un interior del qual no en sabia res. Ara tot va cap allí. No sé què és el que allí passa”.